L'Església

L'Església de Sant Climent de Llobregat

     De la primera església de Sant Climent, construïda en el segle X, només resta una part del campanar, l’únic campanar de torre romànica conservat sencer en tot el Baix Llobregat.

     L’església romànico-gòtica fou reconstruïda totalment al segle XVIII cap l’any 1704 data que figura gravada en el seu portal; fou restaurada després de l’any 1939 quan  la Guerra Civil va portar la crema del altar barroc i de les imatges dels sants que hi havia.

     És una edificació d'una sola nau rectangular de planta basilical  amb vuit trams.

El darrer tram és el presbiteri i el primer el cor amb barana de fusta.

 

     A la dreta del cor hi ha una petita capella amb la pila baptismal i una pintura del bateig de Jesús per Joan el Baptista amb l’Esperit que baixa en forma de colom.


Els tres trams intermedis tenen cadascun una capella a cada banda, les capelles laterals ubicades entre els contraforts estan adossades; es comuniquen amb la central per arcs formers de mig punt damunt robustos pilars rectangulars, la seva funció és sostenir els murs superiors de separació, van encastats de pilar a pilar coincidint amb els trams de la volta.

     Començant per la dreta i més proper al presbiteri trobem l’altar de la Mare de Déu de Montserrat.

 

 

A continuació l’altar de l’Immaculada.

  

Altar de Sant Antoni de Padua., a l’esquerra Santa Llúcia i a la dreta Sant Josep amb el nen Jesús.

 


  

                        

     

Passant a la banda Esquerra trobem la capella del Sant Crist amb la Mare de Déu dels Dolors a l’esquerra i Sant Joan Evangelista a la dreta.

 

     Abans d’accedir a la capella del Santíssim trobem a banda i banda dues fornícules de planta semicircular fetes al mur que allotgen les escultures de Sant Ramon nonat a l’esquerra i Sant Sebastià a dreta. A la part superior estan rematades amb mig casquet esfèric i envoltades amb una motllura.

 

 

     Finalment propera al presbiteri es troba la capella del Sant Crist amb la Mare de Déu dels Dolors a l’esquerra i Sant Joan Evangelista a la dreta.

 



 

En una fornícula feta al mur hi ha allotjada la mare de Déu del Carme.



     El tram central és una mica més ample, a manera de fals transsepte.

     La nau es revesteix amb una falsa volta d'arestes (i també les capelles laterals); les intersseccions són arcs d’el·lipse que es troben en el vertex superior, el reforç dels arcs torals de mig punt neixen sobre unes pilastres d'ordre clàssic adossades als murs descarregant el pes de la volta que cobreix la nau.

 


Els seus capitells formen un ressalt de l'entaulament motllurat que hi ha al punt d'arrencada de la volta.

 

 

     El portal, al mig de la façana de llevant, és rectangular amb una fina motllura a l'intradós (cara cóncava a l’interior de l’arc), resseguint-ne la forma.


En els murs superiors laterals de la nau central hi ha sis petites vidrieres quadrades, tres per banda.

 






Sobre el cor es pot veure la rosassa de l’entrada envoltada  d’una sanefa amb figures geomètiques i al centre l’àncora de Sant Llorenç. A la façana exterior està emmarcada en un ull de bou.


 

     El sostre de la sagristia fet amb revoltons, unes voltes petites molt rebaixades i llargues que es recolzen en dues bigues contigües, aquest element constructiu sorprèn per la seva capacitat resistent.

La calaixera és l’únic moble que es conserva anterior a la Guerra Civil.


     A la sagristia es troben les escultures de Sant Climent, Sant Llorenç i Sant Joan Baptista i una majòlica del Sagrat Cor incrustada en una paret lateral.

 
 


CAPELLA DEL SANTÍSSIM


L’any1897 s'hi afegí la capella de Santíssim, projectada per Josep Amargós en estil neogòtic proper al modernisme; beneïda l’any 1900, està coberta amb una volta gòtica de creueria, els seus elements són els arcs que creen una estructura esbelta, resistent i lleugera iels panys intermedis que conformen les voltes. Capçada per un absis poligonal de vuit costats. 

 

 La clau de volta decorada i amb forma rodona és la pedra central, és la darrera peça que es col·loca en la construcció d’un arc. Les seves cares transmeten lateralment part de les tensions, equilibrant i evitant que es desplomi sota una càrrega vertical. 


L’entrada a la capella del Santíssim està emmarcada per tres arcs de mig punt amb motllura.El frontis interior està arrebossat i pintat.


Escena de la multiplicació dels pans i els peixos davant la multitud.


 Representació de les noces de Canà de Galilea, el primer miracle de Jesús, el de la conversió de l’aigua en vi.


 






Les vidrieres pintades amb formes geomètriques estan envoltades de sanefes de majólica.







 Vidriera d’entrada a la sagristia.

EL PRESBITERI



 El presbiteri s’organitza en un gran espai mural per a acollir moltes figures, obra del pintor Joan Torras Viver.Destaca “La grandiositat dels espais, les composicions amples, l’estudi de l’equilibri de masses i, un aspecte molt important, plasmar amb unció l’expressió dels rostres, dels gestos, de les mans, etc. Es pot apreciar que té una tècnica força depurada amb un domini del dibuix que emmarca perfectament les formes ben rematades amb la distribució acurada del color. Una pinzellada ferma i contundent que harmonitza dibuix i forma dóna a les seves obres un to alegre i molt mediterrani...”. 1


 

 El senyor Joan Torras Viver explica: “Mai no m’ha preocupat mirar de fer una cosa que sigui totalment diferent del que fins llavors s’hagués fet. Jo intento traslladar a l’obra unes idees i unes emocions i la meva dèria no ha estat només tenir un estil ben propi allunyat de la tradició, sinó entroncat a ella. En aquest sentit, tal com ja es feia en el romànic, la pintura que jo faig té sentit quan ajuda a la comprensió d’uns continguts religiosos i, alhora, crea uns espais de pregària acollidors”. 





 
Presidint al frontal d’altar es troba l’escultura de Sant Climent dins d’una fornícula emmarcada en fusta.


Als murs laterals es troben a l’esquerre Sant Llorenç ia la dreta Sant Isidre ambdós sobre un pedestal.


1. CLEMENTE HERNANDEZ, Javier. “Fent camí amb... Joan TorrasViver”. Mar i Muntanya, núm. 130, maig 2006 p.


El campanar



Té forma de torre de planta gairebé quadrada de 3 x 3,5 metres. Conserva dos pisos romànics, el més baix, de 2,8 metres, per sobre del nivell actual del pati de l'església, és més antic que el primer.

El pis inferior té una petita finestra d'arc de mig punt i doble esplandit a migdia, és construït amb pedres i lloses de llicorella i ornamentat amb unes lesenes construïdes amb carreus de pedra rogenca que un bon tros més amunt s'enllacen amb uns arcs llombards. 

El següent pis tenia finestres als quatre costats, de mig punt sense esplandit, d'uns 75 centímetres d'amplada i 1,65 metres d'alçada, alguna de les quals és ornada amb uns dauets a la línia de l'intradós. Aquest pis és bastit amb carreus de pedra rogenca, tallats i agrupats en filades regulars segons l'alçada. 

La part interior del campanar fou molt reformada el 1735 arran de la col·locació del rellotge. Aleshores es bastí el pis superior per a allotjar-hi les campanes i es féu l'escala de cargol interior, modificant tots els nivells i tapiant algunes finestres. El remat piramidal amb ceràmica vidriada és de vers el 1900.

Destaquen les claus de volta, petites claus, probablement de capelles laterals, de pedra calcària blanca, una amb un Sant Sebastià i l'altra amb la Mare de Déu del Roser, la qual inusualment porta el nen amb la mà dreta. Una orla o rosari al voltant identifica la Verge, de cos rodó i amb vestit amb plecs. El cap no s'ha conservat i la clau té tota la part esquerra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.