Qui som

La primera notícia que tenim del nom de Sant Climent, és  de l’1 de juny de l’any 970: hi trobem una donació que el matrimoni Llobell i Juliana, juntament amb llurs fills Requesens i Sunyer fan a Santa Maria de Castelldefels, d’un alou que tenien en propietat i que afrontava al nord-oest amb el camí de Sant Climent, al nord-est amb el terme de Mont  baig, a migjorn amb un camí i a ponent amb el torrent que hi ha. 

   

La finca ja era dins del terme de Sant Climent, –probablement encara no hi havia una aglomeració urbana- sinó que es referia a un temple o edifici religiós.

En un altre document de l’any 980, tornem a trobar el nom, ara com a “domun  s. Clementis”, al costat d’altres esglésies que amb tota versemblança havien de ser parròquies, i totes elles amb el mateix qualificatiu de domus (casa, temple).

Només podrem parlar de parròquia quan ens ho diguin els documents, i això esdevé per primera vegada l’any 1092, en una donació que Miró Bardina fa al monestir de Sant Cugat d’un alou seu, situat al “comtat de Barcelona, al terme d’Eramprunyà, a la parròquia de Sant Climent o de Sant Baldiri".

El 14 d’abril de 1002 se celebra el testament sacramental de Requesens (podria ser el fill dels esmentats Llobell i Juliana). Aquesta cerimònia es feu  “al lloc de veneració de Sant Climent màrtir” .

En glossar el testament que Bardina, fill d’Eci (i pare de Miró Bardina, féu l’any 1058, mossèn Jordi Fort cita “lo llegat d’un mas situat a Arenys en la parròquia de Sant Climent fet per Bardina a Sant Cugat”.

No serà fins bastant més tard que no podrem trobar el concepte de vila o municipi al costat del nom de Sant Climent.

El document més antic en aquest sentit és del 12 d’abril de 1391, en aquest document el pagès Pere Oller “de la vila de Sant Climent del terme castell d’Eramprunyà” fa la confessió i reconeixement que posseeix unes terres sota el domini de Jaume March, senyor d’Eramprunyà.

Uns anys més tard, el 12 d’agost de 1465 trobem un acta notarial de reducció de cens que el ciutadà de Barcelona Bernat Joan Burgués, senyor de la Torre Burguesa, “situada a la parròquia de Sant Climent de Llobregat, concedeix a favor del pagès Antonio Vendrell de Mastrió, de la vila i parròquia de Sant Climent”.

Ara ja hem arribat al final del camí: al primer dels dos darrers documents ja hi trobem la denominació de vila, i al segon la parròquia de Sant Climent és determinada amb “de Llobregat”, a partir d’aquest moment ja tenim consolidat el nom complet actual: Sant Climent de Llobregat.

Definitivament? Sí, definitivament, però amb un interval de una mica més de dos anys –del 1936 al 1939 durant la darrera guerra-, en que el nostre municipi rebé el nom de Cirerer del Llobregat, nom però que no ha tingut cap ressò ni arrelament popular.

Jordi Moners i Sinyol