DIUMENGE 13 DE L’ANY B
Mn. Joan Puig
Jesús sempre apareix disponible amb tothom i d’una manera especial per aquelles persones que no comptaven per la gran majoria de la gent i sempre atent a les persones a qui pot ajudar. Comença l’evangeli d’avui dient que moltes persones es reuniren al seu voltant. Senyal que era un home acollidor, que tenia l’autoritat de la paraula i dels fets i que no refusava ningú. Sempre veiem en ell una actitud respectuosa i mai impositiva. Avui se’ns presenta a Crist com el Déu de la vida:
Cura la dona amb pèrdues de sang i ressuscita una nena.
Tenint en compte que perdent sang, perd vida. I la nena recobra la vida. Ell ha vingut per donar-nos vida. Déu vol que tota persona humana visqui i gaudeixi de la vida: natura, salut, i de tot allò que dona goig de viure. Déu ens vol feliços ja ara, vivint la vida en plenitud.
Avui també hem escoltat que la fe salva.
És admirable la fe senzilla d’aquesta dona que vol passar desapercebuda, però que està convençuda que tocant-li la punta del mantell ja quedarà guarida. El miracle es realitza per la fe de la dona.
I també la gran fe del cap de la sinagoga que demana que imposi les mans sobre la nena malalta i quedarà curada. I Jesús fa el miracle, no per la burla dels incrèduls, sinó per la fe del pare de la noia.
Avui podem dir que la fe, quan és autèntica, tal com hem vist en l’evangeli, continua fent miracles: Som capaços d’ajudar fins i tot aquell que ha malparlat de mi; de perdonar el qui m’ha fet mal; de valorar la dignitat de tota persona humana, especialment els qui la tenen desfigurada; de prestar ajut, sense esperar recompensa; i d’intentar de passar per aquesta vida fent el bé, com el nostre Mestre.
Quina sort tenim els cristians de passar per aquest món experimentant la joia de sentir-nos salvats gràcies a la fe que ens aplega en l’Eucaristia.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
SANTÍSSIMA TRINITAT Any B
Mn. Joan Puig
Davant de Déu, som com uns infants petits que no entenen moltes coses dels pares, però tenen viva experiència dels seus pares que els estimen molt. La nostra comprensió de Déu també està molt limitada, però per la fe, tenim l’experiència que ens estima amb un amor infinit i que Déu és comunitat de persones, com ho som nosaltres.
El bon Déu que Crist ens ha revelat, no és un Déu solitari i distant, sinó tot el contrari un Déu proper i comunicatiu.
La millor manera per conèixer Déu és conèixer com actua en cada una de les tres divines persones. Algunes expressions:
1) DÉU PARE.
- El que ha creat totes les coses amb saviesa i amor. El qui contempla les obres de Déu no ha de fer cap esforç per creure-hi, perquè el veu. Segurament els agnòstics i ateus es veuen sovintejats de la seva increència.
- Ens diu St. Joan que Déu estima tant el món, que ens ha donat el seu fill estimat, el Crist.
- Déu no vol que ningú es perdi. Així ho veiem expressat en les paràboles del fill pròdig i de l’ovella perduda.
- Si Déu vetlla pels lliris boscans i els ocells del cel, com no vetllarà per a tots nosaltres?
- El nostre Pare és tan generós que dona la pluja, el sol i l’aire que respirem per a tothom, bons i no tan bons.
2) Referent al CRIST.
- La gran revelació del Pare del cel. “Qui em veu a mi, veu al pare”.
- Ell s’ha encarnat i ens ha donat la vida. “Què més podia fer que no ho hagi fet?
- Ell és el nostre camí la veritat i la vida. El nostre model en tot.
- El qui posa confiança en nosaltres: Aneu per tot el món i proclameu tot allò que heu sentit i vist.
- El qui no ens deixa orfes, “jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.”
Referent a l’ESPERIT SANT.
- És l’Esperit d’amor que uneix el Pare i el Fill i ens posa en relació amb les tres divines persones.
- Ell ens dona tots els dons: caritat, goig, pau,...
- Ens fa sentit tothora fills estimats de Déu.
- Ell ens posa en relació amb el Pare i el Fill.
Resumint, creiem en un Déu que ens supera, inabastable, però que al mateix temps fa estada en nosaltres, que és viu i que es fa present en la vida de cada dia i d’una manera privilegiada en l’Eucaristia.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE DE PENTECOSTA - ANY B
Mn. Joan Puig
Crist ens dona l’Esperit Sant
L’Esperit Sant és l’ànima de l’església i del món. Ell és la font de tota vida i de tots els dons.
Unes imatges que el defineixen:
1) L’Esperit és com un vent de força il·limitada que actua en plena llibertat i no es deixa engabiar, ni domesticar per cap persona o institució.
2) És com un foc abrusador que ho abranda tot. Purifica, il·lumina i escalfa.
3) Crea comunió per damunt de les diferències. La primera lectura ens diu que hi havia la comunitat cristiana reunida quan rebé l’Esperit Sant i malgrat parlar vàries llengües, tothom s’entenia.
Com actua l’Esperit Sant:
1) Ens dóna força per obrar el bé, tot allò que és net, honorable i just.
2) Ens ensenya a discernir el camí del Crist com a veritat i vida. Sempre ens dona la llum necessària per saber distingir el que hem de fer en bé propi i dels altres.
3) Ens dóna la capacitat d’estimar més enllà de les nostres diferències i limitacions.
4) Manté l’església unida en la varietat de carismes, serveis, qualitats i aptituds. “Els serveis són diversos, però el Senyor és el mateix”.
5) El qui allunya la covardia i la por `per professar, viure i comunicar el missatge cristià. “S’ompliren de l’Esperit i començaren a parlar”
6) L’Esperit ens dona l’autèntica pau, que és la plenitud física, moral i espiritual de les persones. El que dona alegria i esperança.
Unes paraules d’un teòleg: ”Sense l’Esperit Sant, Crist seria una memòria del passat; la Sagrada Escriptura seria una lletra morta; l’Església una simple organització; l’autoritat, pura dominació; l’acció evangelitzadora, seria pura propaganda; la litúrgia, una mera evocació màgica; la moral evangèlica, una simple llei d’esclaus.
Però amb L‘Esperit Sant, Crist és vivent i operant; l’evangeli és la força que ens dona vida; l’església és comunió comunitària; l’autoritat, servei alliberador; la missió, comunicar el goig de la nostra fe; la litúrgia és el memorial i l’anticipació de la salvació”.
Sempre que ens reunim per celebrar l’Eucaristia, l’Esperit Sant, transforma el pa i el vi en el cos i la sang del Crist aliment indispensable per fer bona ruta en la nostra fe.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
L’ASCENSIÓ DEL SENYOR - Any B
Mn. Joan Puig
Unes reflexions entorn de l’Ascensió:
1) L’Ascensió és la glorificació i el reconeixement de tota l’obra realitzada per Jesús. És la collita de tot el que havia sembrat al llarg de la seva vida. Crist assoleix la victòria del cim, després de superar totes les peripècies de l’escalada. És la coronació de tota la seva obra redemptora.
2) Amb l’Ascensió Crist no s’allunya de nosaltres, sinó que encara estarà més present que mai. Abans de la resurrecció si Jesús estava en un lloc, no podia estar en un altre, a partir de la resurrecció Crist pot estar a tot arreu. Per això els diu que no estaran mai sols.
3) Jesús deixa a les nostres mans comunicar tot allò que ell ens ha comunicat. I ho comuniquem perquè creiem fermament que el seu missatge és el bo i millor per a nosaltres i per a tothom, capaç d’omplir el cor humà, allò que ens dona l’autèntica felicitat. Que n’és de gratificant una fe cristiana que sempre està en un procés de creixement i que no s’adorm en una fe rutinària mig perduda en la indiferència.
4) Jesús no vol deixebles embadalits mirant el cel, “o en l’atur”, sinó uns cristians compromesos que segueixin les seves petjades, el seu exemple. Sabem que no anem sols, caminem en comunitat i conduits per la força de l’Esperit.
5) L’Ascensió és una solemnitat que ens obre a l’esperança, perquè on ha arribat Crist, el nostre cap, estem destinats arribar-hi també nosaltres que som els seus membres.
Mentre fem ruta cap a la casa del Pare, rebem el pa i
el vi de l’Eucaristia, que ens dóna força
i coratge per no defallir en la nostra ruta i en totes les nostres
responsabilitats.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 6 DE PASQUA - ANY B
Pasqua del
Malalt
Cuidem-nos mútuament
Mn. Sebastià Payà
Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.
Jesús, poc abans d`afrontar el difícil camí de la passió, té molt presents els seus deixebles. Els estima. La seva mort és la prova que ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Li demana al Pare que els guardi i que els faci participar de l`amor.
Jesús té un estil d`estimar inconfusible. És molt sensible al patiment de les persones. No pot passar de llarg davant de qui està patint. Quan s`acostava a l`entrada del poble, duien a enterrar un noi, fill únic d`una dóna que era vídua, molta gent del poble acompanyava la mare, així que el senyor la va veure, se´n va compadir i li digué: No ploris.
Qui estima com Jesús, viu alleujant el sofriment i eixugant llàgrimes. El evangelis recorden en diverses ocasions com Jesús captava amb la seva mirada el patiment de la gent. Els mirava i es commovia: els veia patint, o abatuts o com ovelles sense pastor. Ràpidament, es posava a curar els malalts, els alimentava amb les seves paraules.
Qui estima com Jesús, aprèn a mirar les cares de les persones amb compassió. És admirable la disponibilitat de Jesús per fer el bé. No pensa en si mateix. Està atent a qualsevol necessitat, disposat sempre a atendre tothom. A un cec que li demana compassió mentre va de camí, l`acull amb aquestes paraules: "Què vols que faci per tu?". Jesús sap estar al costat dels més desvalguts. No cal que li demanin. Cura les seves dolències, allibera les seva consciència i contagia confiança en Déu. Abraça els nens del carrer: no vol que ningú se senti orfe; beneeix els malalts: no vol que se sentin oblidats per Déu. Cura els leprosos, no vol que es vegin exclosos. Són els gestos de qui estima.
La insensibilitat davant els malalts més necessitats i desatesos no es sinó reflex d`una societat que, una i altra vegada, tendeix a estructurar-se en l’oblit i la marginació dels més febles i indefensos.
Sovint atenem al malalts més coneguts i propers, ignorant precisament a aquells que es troben més necessitats. “Aquest és el manament: que us estimeu els uns al altres com jo us he estimat”. Ha de sacsejar la nostra consciència. Hem de crear entre tots una nova sensibilitat social davant d`aquests malalts marginats. Hem de promoure i recolzar tota mena d'iniciatives, activitats i associacions encaminades a resoldre els seus problemes. És exigència de l`amor cristià arribar al malalt a qui ningú arriba i atendre les necessitats que ningú atén.
L'amor de Jesús no ha mort, continua viu, segueix estimant la humanitat i actuant. Els creients tenim la responsabilitat de portar, per tot arreu aquest missatge, no tan sols amb paraules sinó amb un amor real, és el gran testimoni de la missió que se´ns ha confiat.
Acabo amb aquestes paraules del Papa Francesc: "El manament de l`amor, que Jesús va deixar al seus deixebles, també troba una realització concreta en la relació amb els malalts. Una societat és tan més humana com més sap cuidar els seus membres fràgils i que més pateixen, i sap fer-ho amb eficiència animada per l`amor fratern. Caminem cap aquesta meta, procurant que ningú es quedi sol, que ningú se senti exclòs ni abandonat. Li encomano a Maria, Mare de misericòrdia i salut dels malalts, totes les persones malaltes, els agents sanitaris i els que estan al costat dels que pateixen. Que Ella, sostingui la nostra fe i la nostra esperança, i ens ajudi a cuidar-nos els uns als altres amb amor fratern. A tots i cadascun els imparteixo de tot cor la meva benedicció.”
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 5 DE PASQUA - ANY B
Mn. Joan Puig
Jesús com a bon pedagog, es fa entendre a les persones del seu entorn que vivien de l’agricultura i els posa una comparació que tothom podia entendre perquè forma part de la seva vida.
Jo sóc el cep i vosaltres els sarments i si la sarment no està unida al cep, no pot donar fruit. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit.
Per tant la sarment no pot prescindir del cep, perquè del cep en rep la saba que el vivifica i li dóna vida.
Nosaltres que som les sarments, com rebem la saba que ens vivifica?
Per mitjà de la comunitat, saber-nos fer amb tothom, essent persones de bon tracte, atents per acollir la vitalitat i la bondat reflectides en tantes persones i que tal vegada em manquen a mi.
Per la Paraula, quan digerim l’evangeli, quan respirem la humanitat del Crist en especial pels que més ens necessiten, circula la seva saba que ens vivifica
I per últim l’Eucaristia que vol dir estar vinculats al Crist, de tal manera que la meva manera de pensar i reaccionar, no són meves, sinó del qui tinc posada tota la meva confiança.
Quins són els fruits que han de donar les sarments?
La segona lectura d’avui ens ho diu d’una manera molt clara “que el vostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i veritat” Les falses aparences no van enlloc. Un fruit que entén tothom, són les persones compromeses que treballen en bé de les persones, sigui individualment o per mitjà d’un col·lectiu! D’una manera gratuïta i desinteressada. Tots tenim el nostre espai per donar bon fruit. I la comunitat cristiana i tot col·lectiu els valorem especialment pels fruits que aporten.
També convé que el cep sigui podat per tal de donar millor fruit. És una tasca que, per laboriosa que sigui, haurem d’aplicar tota la vida, eliminar de nosaltres tot allò que distorsiona la convivència o que pugui afectar la bona qualitat del fruit tant a nivell personal com comunitari. Aplaquem el nostre orgull, experimentant les nostres febleses. Resumint: Jesús ens diu que com més ens unim a ell, millors fruits donarem, i també que pels bons fruits donarem a conèixer la qualitat de la nostra fe cristiana.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 4 DE PASQUA - ANY B
Mn. Joan Puig
Avui l’evangeli ens presenta a Crist com a únic i autèntic pastor. I tots els que exerceixen un pasturatge en l’església o en el nostre món han de ser imitadors del bon pastor Crist, si volen ser seguidors seus.
Què fa el bon pastor que treballa per vocació:
- Coneix les seves ovelles, segueixen al pastor perquè li tenen confiança i saben que només vol el seu bé.
- Les alimenta, les mira amb afecte, i sempre atent a les que estan malaltes o necessiten ajuda.
- No abandona les ovelles enmig de les dificultats i les defensa de qualsevol adversitat. Valora la diversitat de cadascuna de les ovelles amb les seves qualitats i singularitats, com una riquesa.
- La bondat del Pastor apunta al màxim quan les estima i és capaç de donar la vida per les ovelles. I no hi ha amor més gran que lliurar la vida per aquell que estimes, és la millor credencial de tota persona humana. Els deixebles i les comunitats cristianes d’avui i sempre tenim la missió de donar la vida, que és la font de tota i autèntica felicitat.
També podem dir que tots som pastors d’una manera o altra: Tots tenim unes àrees d’influència ja sigui com a pares, avis, amics, voluntariat, veïns... Tots tenim el deure de ser uns bons testimonis del bon Pastor, i així duem a terme el repte de reconduir les ovelles que no formen part del seu ramat, ja sigui per desconeixença del pastor o pel contra testimoni de les ovelles.
D’aquí ve la importància que han de tenir les nostres celebracions cristianes, que respirin la presència del Ressuscitat; i que la vida dels creients cristians que sigui un atractiu a creure, perquè són capaços d’estimar i donar vida a l’estil del bons Pastor.
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Aquesta setmana tenim el goig de celebrar la patrona de la nostra terra catalana. Des de tots els racons de Catalunya ens atrauen les originals muntanyes de Montserrat que s’eleven cap al cel. És una manera de dir-nos que la Verge Mare ens aplega a tots i ens ajuda a confiar en Déu en tots els moments de la nostra vida i estar amatents, com ella a les necessitats del nostre proïsme.
Que la mare de Déu de Montserrat intercedeixi per tots nosaltres.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 3 DE PASQUA ANY B
Mn. Joan Puig
Novament Jesús dóna la pau al seus deixebles, perquè només pot donar pau aquell que a dintre seu n'hi ha la veritat, la justícia i la bondat. Dit altrament, el que és expressió de l’amor de Déu. Tots coneixem persones que ens transmeten pau, sense adonar-se, i amb els quals ens hi trobem bé.
Avui veiem que els apòstols expressen sorpresa i por al trobar-se amb Jesús. Es molt comprensible que els havia de ser difícil assumir la mort de Jesús en la creu, quan esperaven un Messies revestit de poder. Però encara era més difícil acceptar la resurrecció de Crist, tot i que prèviament a la seva mort els ho havia anunciat diferents vegades. I per treure’ls de tot dubte i de tota por, se’ls fa tant proper que menja amb ells.
D’aquesta manera els demostra que el que veuen no és fruit de la imaginació, sinó d’un trobament personal amb ell. El Ressuscitat vol indicar-nos que la seva presència continua sent real i està en nosaltres en la ruta de cada dia i que el trobem preferentment amb els malalts, empobrits i els que constatem qualsevol tipus de marginació. Que n’és de meritori descobrir el Crist en un món sovint tant consumista i que només accepta allò que acrediten els sentits.
També ens diu l’evangeli d’avui que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure que veien el Ressuscitat. Les grans notícies que arriben sobtadament i d’una manera inesperada, ens deixen desconcertats, tant si són bones com dolentes: Trobar una feina desitjada, guanyar unes oposicions,... i acceptar la mort inesperada d’una persona estimada. Resumint els apòstols experimenten un goig immens de trobar el Senyor com l’experimenta tot cristià que el descobreix per una fe coherent que el capacita per confessar-lo fins i tot enmig de l’adversitat.
Avui també recomana al seus deixebles de predicar en nom seu a tots els pobles. Dit altrament a ser testimonis seus siguin on siguin. Aquesta és la nostra tasca, comunicar l’evangeli, que vol dir comunicar l’autèntica felicitat. Però cal tenir en compte el que deia el papa Pau VI: “L’home contemporani està més atent al que fem, que al que diem, i si fa cas al que diem, és perquè està acreditat per les obres.”
Cada vegada que ens reunim entorn de l’altar, reconeixem com els apòstols, el Crist ressuscitat en la fracció del pa.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Mn. Joan Puig
Des dels inicis de la nostra fe, els creients en Crist ens reunim cada diumenge per celebrar la resurrecció de Crist. Aquesta trobada eucarística és un senyal de pertinença a la comunitat cristiana, i en cada eucaristia experimentem la presència del Ressuscitat que ens dóna el do de la pau. Amb tota propietat podem dir que cada diumenge de l’any celebrem la Pasqua i és el mateix Senyor que ens convoca perquè el puguem trobar.
Abans que els apòstols experimentessin la resurrecció de Crist, les seves reaccions eren de por i d’incredulitat. La trobada amb el Ressuscitat canvia les seves vides, la por es converteix en pau i alegria, la incredulitat es converteix en fe profunda que orienta les seves vides.
Nosaltres com a cristians som convidats a participar de l’experiència personal i comunitària amb el Ressuscitat: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Si no hi hagués dubte, no caldria la fe. Dit altrament, la fe existeix perquè tots d’una manera o altra experimentem, o hem experimentat el dubte.
L’apòstol Tomàs que avui apareix a l’evangeli, sembla un personatge molt modern. Només vol creure allò que pot comprovar. Demana proves per creure allò que li sembla increïble. Només està disposat acceptar allò que pot veure i tocar. En canvi la fe demana confiar, refiar-nos del testimoni de l’altre. En el fons la fe reclama un sentit comunitari de la vida. El nostre individualisme ens porta a reconèixer només allò que forma part de la nostra experiència personal. La fe és una experiència comunitària que reclama també la nostra adhesió personal. Quan hi ha una visió directa, ja no cal la fe. La fe existeix, perquè encara no hi veiem del tot.
També es obligada una referència a la primera lectura on trobem les primeres comunitats que “tenien un sol cor i una sola ànima i ningú d’ells parlava de les coses que posseïa, com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. Tots els creients eren molt ben vistos per la gent i entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència”.
Encara que aquestes comunitats poden estar idealitzades, el cert és que el nostre món necessita unes comunitats cristianes que els serveixin de referència, que estimulin a creure, que entusiasmin i que causin impacte pel seu testimoniatge. El que diu l’evangeli: unes comunitats que siguin com la sal que dóna bon gust i com la llum capaç d’il·luminar.
En cada eucaristia el Ressuscitat ens convoca per donar-nos un veritable aliment de la nostra fe.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
PASQUA - ANY BMn. Joan Puig
La Pasqua ens diu que no busquem al Crist en el sepulcre, ha ressuscitat, és viu! Quan tota la natura esclata de vida, milions i milions de cristians d’arreu del món experimenten la necessitat de reunir-se per celebrar l’esdeveniment més important de la història: Crist ha ressuscitat! Avui és el dia que ha obrat el Senyor, alegrem-nos y celebrem-ho! El cant de l’al·leluia proclamarà durant tot el temps de Pasqua la joiosa presència del Ressuscitat. Només cal descobrir-lo amb els ulls de la fe.
La Pasqua de Resurrecció és la festa de les festes. És la festa dels qui caminem amb ulls nous il·luminats per la fe. És la festa dels qui s’han despullat de les obres del mal i s’han revestit de la vida del Crist Ressuscitat.
Pasqua és una festa tant important que necessita 50 dies per ser celebrada, és el dia més important de l’any que ens anuncia que la llum ha esvaït la tenebra, deixa enrere la mort i ens omple d’esperança. El qui ha esmicolat la llosa del sepulcre ens ve a donar la mà per dir-nos que som fills de la llum, de l’amor, de la veritat i de l’autèntica vida.
Nosaltres no som expectadors distants de la resurrecció, perquè al Ressuscitat se’l descobreix en la mesura que se’l segueix i vivint l’experiència dels deixebles.
Quan tot semblava que havia acabat malament en el calvari i en el sepulcre, se’ns diu que la resurrecció és la victòria definitiva de Crist sobre el mal i la mort de la qual en participem des del baptisme. Per això avui revivim el nostre baptisme que vol dir morir a una vida sense l’amor de Déu, per viure com a ressuscitats, assumint la vida del Crist.
Cada Eucaristia ens uneix al Crist vencedor del mal i de la mort per ser portadors de joia i esperança on nosaltres ens movem per expandir arreu la joia de la fe.
LA PARRÒQUIA US DESITJA UNES BONES PASQÜES!
Us desitgem que la pau del Ressuscitat penetri en cada persona i en cada llar, malgrat la fragilitat que estem constatant.
La pau serà més plena en la mesura que visquem com a ressuscitats segons l’estil del Crist.
DIVENDRES SANT - ANY B
Mn. Joan Puig
Avui contemplem el Crist clavat en la creu, com expressió màxima d’un Déu que ens diu “què més podia fer per tu, que no ho hagi fet.” Avui davant la creu quedem rendits de sincer agraïment.
Aquest és el Jesús amb qui tenim posada la nostra confiança, el que a pres damunt seu les nostres pors, el que ha experimentat en la pròpia carn la soledat i les angoixes, el que ha patit els nostres dolors i les nostres llàgrimes, el que ha experimentat amb intensitat les hores fosques, el que ha compartit la nostra condició humana.
El que celebrem avui dóna sentit als nostres moments de dolor i de fracàs, mai no s’ha assegurat als creients en Jesús, que ens veurien lliures de dificultats i de malalties, de fracassos i de la mateixa mort. No ens veurem lliures, però en el Crist tindrem la gràcia d’assumir-los i convertir-los en font de salvació i santificació.
La confiança de Jesús amb el seu Pare, fa que la covardia es converteixi amb valentia, la por amb serenor i la foscor amb llum.
Avui contemplem el Crucificat i els crucificats que viuen amb nosaltres. En la nostra societat hi ha molts crucificats per la injustícia i la droga, per l’orgull i l’autosuficiència, per l’odi i l’egoisme, per la guerra i la violència, per la fam i la misèria. Contemplant el rostre serè i agonitzant de Jesús en la creu contemplem també el rostre dels sense sostre de la nostra societat. No es pot contemplar l’un, sense l’altre. Escoltem el crit de la humanitat que demana salvació per totes les persones víctimes d’un sofriment, sovint injust.
La mort de Jesús se celebra amb aire de victòria. La passió de Jesús no acaba amb la mort, sinó en la victòria sobre la mateixa mort. El Divendres Sant apunta al Diumenge de Resurrecció. Divendres i Diumenge, són Pasqua. S’han de contemplar com una unitat, i no separats. El Divendres Sant, no és un dia trist. En la tenebra del Calvari es deixa veure el nou dia per a la humanitat. És el dia que es passa de la creu a la resurrecció i comença el dia joiós i salvador per a tothom.
En un dia com avui preguem perquè la salvació de Crist arribi a tothom. Que la seva sang fecundi tot l’univers, sense oblidar ningú. Tant de bo que els braços de Crist clavat en la creu uneixin el cel i la terra i ens apropin més i més al seu amor.
Avui també venerant la creu manifestarem la nostra estima i agraïment al Crist que penja de la creu, No adorem a un il·lús fracassat en la vida. Grans i petis ens acostarem a la creu del Salvador, és una manera de dir-nos que són multitud els que cerquen en el Crist com a remei als mals corporals i espirituals. La creu de Crist és signe de la fortalesa suprema, de la vida que venç la mort i l’amor que venç l’odi.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIJOUS SANT - ANY B
Mn. Joan Puig
Entorn de la taula del darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles passen moltes coses. És lloc de trobada. De compartir el menjar i la beguda, la conversa, alegries i penes, en una paraula, l’amistat. I dintre d’aquest clima Jesús institueix l’Eucaristia on:
- Actualitzem el que Jesús va fer en el darrer sopar.
- Agraïm la presència del Senyor entre nosaltres. La seva donació.
- Se’ns dóna la identitat cristiana i ens fa sentir membres d’una mateixa església.
- Compartim la taula de la Paraula de Déu.
- Compartim el cos de Crist perquè vol ser un amb nosaltres, perquè nosaltres siguem un amb ell. “Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre”, perquè ens adherim al Crist que morí i ressuscità.
Els cristians des de sempre hem entès “Feu això en memòria meva”. El cristià no pot passar sense l’Eucaristia, mentre li sigui possible participar-hi.
Rentament de peus. En aquest ambient de donació i entrega, Jesús renta els peus al seus deixebles, un gest que parla per si mateix i no necessita paraules per entendre’l. És un gest que resumeix tota la vida del Crist: entrega i servei. El Mestre i Senyor és fa servidor, com els esclaus. És una manera d’arribar a descobrir l’essència de l’Eucaristia. Perquè si l’Eucaristia no va acompanyada de donació i de servei, és falsejar-la.
Manament nou: En aquest ambient del darrer sopar Jesús fa el seu testament “les seves últimes voluntats”: ESTIMEU-VOS TAL COM JO US HE ESTIMAT. No hi ha un amor més gran que donar la vida pels seus amics.
Avui és un dia ben apropiat per entonar a viva veu: Tothom coneixerà que som del Crist, si ens estimem com a germans.
Que les persones puguin llegir en la nostra vida, les actituds, paraules, reaccions i les obres que ens defineixen com a cristians.
Des de l’amor agraït, celebrem avui aquest misteri d’amor i de lliurament del Crist.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE DE RAMS ANY B
Mn. Joan Puig
Els cristians ens disposem a celebrar la setmana més important de l’any. L’obrim amb l’entrada de Jesús a Jerusalem i l’acabarem amb el triomf més gran de Crist sobre tota classe de mal i de mort. La seva resurrecció!
L’evangeli d’avui és una lectura de la vida, d’allò que experimentem les persones observant en la nostra ruta de cada dia:
- Molts dels que aclamen Jesús en el diumenge de Rams, demanen que el crucifiquin uns dies després. La massa manipulada.
- Jesús es condemnat a mort per les autoritats religioses i civils i d’acord amb la llei. Malament quan l’autoritat és converteix en poder interessat i les lleis no són justes.
- L’abandó dels amics en moments de prova, quan més se’ls necessita.
- La negació de Pere per la por de ser condemnat.
- La traïció d’un que forma part de la teva colla, Judes.
- La covardia de Pilat per fer una condemna d’un innocent, per por de perdre el càrrec.
- La valentia d’unes dones que saben fer-se presents quan més se les necessita.
- La deshumanització dels soldats davant d’un indefens presoner.
- L’actitud esperançada del bon lladre.
- Experimentar la soledat enmig del dolor. “Pare per què m’haveu abandonat?”
Com veiem el relat de la passió es va repetint al llarg de la història, i tots ens hi sentim retratats.
Tots quedem admirats per l’amor infinit de Déu expressat en Crist Jesús.
Totes les dificultats i sofriments que podem experimentar, els ha experimentat prèviament el Crist en qui tenim la confiança posada.
Que l’Eucaristia ens doni forces per superar tots els entrebancs de la vida i amb la convicció que tota donació porta a la plenitud de vida en la resurrecció.
SETMANA SANTA
La setmana Santa són els dies centrals de l’any. Els dies en què commemorem allò que és més central de la nostra fe: Jesús que per amor, per la seva fidelitat al camí de l’amor de Déu, és detingut, torturat i executat a la creu, i que per la força de Déu és ressuscitat d’entre els morts per viure amb Déu per sempre.
Comencem amb el diumenge de Rams en què aclamem
Jesús que arriba a Jerusalem, i afirmem la nostra fe en el seu camí. I després,
el dijous sant el vespre, comencem el que s’anomena Tridu Pasqual: el dijous
com una introducció, rebem d’ell el sagrament amb el qual el tindrem viu entre
nosaltres, l’Eucaristia; el Divendres, l’acompanyem en la seva passió i la seva
mort, la seva entrega total; el Dissabte en silenci, som prop seu en el
sepulcre, i la nit Santa de Pasqua, celebrem el gran goig de la seva
resurrecció.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE V DE ANY B
Mn. Joan Puig
Si el gra de blat és enterrat, dóna molt de fruit.
Si preguntéssim al gra de blat que està al graner prenent el sol, si vol ser enterrat, ben segur que ens diria que no.
Si haguéssim preguntat a Jesús si volia experimentar el sofriment de la seva passió i mort, ben segur ens hauria dit que no. Ell com tots nosaltres defugim tota classe de sofriment i de dolor. Actitud ben humana.
Però el gra de blat està feliç, després d’haver passar per la mort, després d’experimentar la nova vida que esclata de l’espiga.
Crist experimenta la joia de la donació, quan experimenta la joia de la resurrecció.
Totes les persones i col·lectius que treballen per un món més net, just i honrat, han de passar per la reivindicació pacífica, la incomprensió i sovint per la repressió del poder.
A nivell individual, per què cuidar un malalt o una persona incapacitada, si pot estar en una residència i així podré fruir de la vida?
Per què fer costat al que està sol i deprimit, si això no és el meu problema?
Per què reivindicar que la política estigui al costat del més desfavorits, si jo ja estic bé?
Per què fer un voluntariat en bé d’unes persones, quan a casa si està tant bé?
Per què lluitar pels drets humans, per allò que ens dignifica, si a mi no em falta res.
El gra de blat per donar fruit ha d’experimentar el “sofriment” del canvi i de la mort. Així també tota persona que treballa per un món més humà tal com Déu espera de tots nosaltres, ha de passar per la reivindicació pacífica, la incomprensió i sovint la repressió del poder. Dit altrament, la creu que porta a la vida.
Si Crist s’hagués limitat a una vida còmode i tranquil·la i sense compromís en bé dels altres, estant al costat del poder, no hauria experimentat la creu.
Crist assoleix la plenitud de vida en la resurrecció, donant la vida.
Que la unió amb el Crist ens ajudi avançar en aquesta direcció.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 4 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Les lectures d’avui ens ofereixen una colla
d’expressions dignes de ser meditades.
- Déu és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat el seu propi Fill. La creu és el cim l’amor. El qui se sent estimat intenta correspondre a l’amor de Déu.
- El Fill de l’home ha de ser enlairat perquè tots els qui creguin en Ell tinguin vida eterna. Al·lusió a la seva mort i resurrecció. La Pasqua.
- Déu estima tant el món que ens ha donat el seu Fill únic perquè no és perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Nosaltres units al Crist participem ja, des d’ara, de la vida eterna.
- Déu envia el seu Fill no perquè condemni el món sinó per salvar-lo gràcies a ell. Creure vol dir confiar i adherir-se al Crist.
- És per gràcia que hem estat salvats. Crist és el metge, el que cura i salva, però no pot fer res si prescindim de les seves prescripcions, de la nostra col·laboració.
- Per tant no ens salvem pel que tenim, sinó per l’amor misericordiós del Senyor. Nosaltres davant de Déu som com uns nens desvalguts.
Aquesta és la nostra fe, creiem en el Déu que allarga la seva mà per salvar-nos, que ens comprèn més que ningú, creiem en el Déu misericordiós que ens mereix tota la confiança, perquè tal com diu un cant “ens ha estimat, com ningú ens ha estimat”.
Combregar, rebre la comunió, participar de l’Eucaristia, vol dir reproduir l’estil de Crist en les nostres vides.
PREGÀRIA DEL PAPA FRANCESC A SANT JOSEP
Salve, custodi del Redemptor.
I espòs de la verge Maria. A vós Déu confià el seu Fill.
En vós Maria diposità la seva confiança.
Amb vós Crist és forjà com a home.
Oh, benaurat Josep.
Mostreu-vos com a Pare també a nosaltres.
I guieu-nos pel camí de la vida.
Concediu-nos gràcia, misericòrdia i valentia.
I defenseu-nos de tot mal. Amén.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 3 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Les lectures del temps quaresmal sempre fan referència a la Pasqua. El prefaci del diumenge passat ens deia “que la passió era necessària per arribar a la glòria de la resurrecció.”
Avui Jesús ens diu “destruïu aquest temple i jo el reconstruiré en tres dies, referint-se al santuari del seu cos”. Per tant Jesús és el veritable temple que uneix Déu amb la humanitat, Crist és el punt d’unió de tots nosaltres amb el Déu veritable. I allò que vol fer un temple que és posar les persones en comunió amb Déu, Crist ho fa en tota plenitud.
Jesús és la presencia divina com expressió de l’aliança de Déu amb la humanitat. Jesús és el temple de què ens parla el profeta Ezequiel, dels llindars del qual neix una Font d’aigua que ho va cobrint tot per fecundar-ho, perquè la vida abasti la terra entera. Jesús és la Font inesgotable de la vida nova. Jesús mort i ressuscitat és l’ambit de trobada amb Déu i és la font d’aigua viva oferta a la samaritana. Nosaltres units al Crist, assumint tota la bellesa i fragilitat, som cridats adorar Déu en esperit i veritat .
Deixem entrar Jesús en el nostre cor, en la nostra vida, perquè ens purifiqui, faci neteja, expulsi els nostres ídols, allunyi tot allò que no ens ajuda estimar i ens esclavitza i experimentem la joia de treballar pels pobres, pels sense sostre, els malalts, els que viuen en la foscor, en la desesperació dels que no troben feina, els qui pateixen la violència, els incompresos per les seves sanes conviccions. Resumint treballem per tot allò que humanitza i ens humanitza,
Avui l’aliança i la comunió amb Déu no es realitza solament en els manaments com hem escoltat en la primera lectura i es feia abans de venir el Crist, sinó sobretot per mitjà d’Ell que ha perfeccionat els manaments. A manera d’exemple: ja no es tracta només de no matar ni odiar, sinó estimar com Déu el nostre Pare, que dóna el sol i la pluja per als bons i dolents. Estima infinitament.
En l’Eucaristia es realitza la nostra comunió més plena amb el Crist i amb Crist, amb el Pare del cel.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 2 DE L' ANY B
Mn. Joan Puig
Abraham un testimoni de fe: deixa la seva terra tal com el Senyor li indica, se li diu que tindrà un fill de la seva dona estèril i se li demana que sacrifiqui el seu fill, el que més poden estimar els pares. Una fe posada a prova.
Però Déu mai no demana coses inhumanes, Déu sempre està a favor de la vida i per la seva gran fe confiada, se’l beneeix abundosament.
No és estrany que les tres religions monoteistes: jueva, cristiana i mahometana el venerin com el PARE DELS CREIENTS.
Els apòstols també passaren per una gran prova de la seva fe (i qui no en passa al llarg de la seva vida?), Jesús els va anunciar tot el que havia de patir i sofrir i els apòstols quedaren abatuts i desmoralitzats. El sofriment i la creu sempre desconcerten quan l’experimentem en la pròpia pell.
Però Jesús confirma la fe dels seus deixebles transfigurant-se per comunicar-los-hi que més enllà del sofriment, del dolor i de la creu hi ha la glòria de la resurrecció i la plenitud de la vida. El prefaci de la missa d’avui ens diu “que havent anunciat la mort als seus deixebles, revelà la seva glòria a la muntanya sagrada” referint-se a la resurrecció.
L’evangeli també ens presenta la identitat de Crist com el Fill estimat del Pare a qui cal escoltar i seguir. Crist és la manera més segura de conèixer i arribar a Déu. En un altre text ens dirà que Ell és el camí que ens porta cap al Pare i qui coneix el Fill, coneix al Pare.
La transfiguració de Crist ens diu que hem de ser unes persones transformades i transformadores. Persones que comuniquen la bondat de Déu i que al seu costat sempre et fan sentir millor, perquè fan sortir de dintre nostre l’energia positiva, sovint latent o mig adormida. Són persones que contagien pau, confiança, joia, bondat... Els que avancen en aquesta direcció reflecteixen la bondat de Déu.
Podríem resumir l’homilia amb aquestes dues actituds: Aprenguem de la fe d’Abraham, que és imatge de l’amor de Déu Pare que va entregar el seu Fill per amor. Què més podia fer que no ho hagi fet? I que la nostra trobada Eucarística ens ajudi a ser persones transformades i transformadores en el temps actual i dintre de l’ambient que vivim.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 1 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Mentre fem camí per aquest món, experimentem la temptació, com l’experimentà el mateix Crist. Tota temptació pretén desviar-nos de l’autèntic camí del bé, no fer cas del Déu de la vida que vol el nostre bé i desitja la nostra felicitat.
Però la temptació mai es presenta com una cosa dolenta, sempre es manifesta com un bé aparent, com una fruita agradable a la vista, però corcada per dins. Per exemple:
Mai serem temptats d’egoistes, però sí de viure tancats en els propis interessos personals o familiars i buscant excuses per no implicar-nos en cap servei, creure’ns que sempre tenim la raó...
No serem temptats de covards, però si de claudicar de la nostra identitat cristiana i no defensar tota persona o col·lectiu que treballa per un món més net i just. O també deixar-nos paralitzar per la por del futur...
Difícilment serem temps d’avars, però sí de l’ambició de tenir més i més, com si el diner i la nostra posició social poguéssin garantir totes les seguretats...
Tampoc experimentarem la temptació de trencar amb la família, però si que ens podem deixar portar pel mal humor, ser negatius, poc comunicadors amb els de casa i poc col·laboradors en les tasques familiars...
No desitjarem mai la mort de ningú, però podem ser intolerants, ignorar la persona que no ens cau bé, parlar malament del que ens ha ofès, catalogar-lo com indesitjable, que és com matar-lo moralment...
Mai de la vida serem temptats d’abandonar la fe, però podem viure com si Déu no existís, com si Déu no fos el nostre refugi i defensa i perduts en una indiferència cristiana.
L’evangeli d’avui també ens diu convertiu-vos. Aprenem dels pagesos que saben podar els arbres fruiters perquè després donin millor fruit. Les persones les valorem per les obres. I acaba dient, creieu en la bona nova, que ho podrem traduir per expressar la joia del creure en el Déu de la vida que el descobrim en les evangelis.
Que l’Eucaristia ens uneixi com la sarment al cep, perquè puguem donar els fruits que el món d’avui espera dels cristians.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 6 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Les lectures d’avui ens parlen de la doble marginació que experimentaven els leprosos en temps de Jesús per ser una malaltia contagiosa que els impedia estar en relació amb les persones, o sigui havien d’estar distants i allunyats de la gent. I la segona marginació consistia en que la lepra era considerada un càstig de Déu pels pecats del leprós, per tant si s’acostaven a un poble eren allunyats a pedrades.
Desgraciadament la marginació també forma part del món d’avui: persones grans mancades d’afecte, els que no ens agraden i ens cauen malament, els que pensen diferent per ser independents o unionistes, els sense sostre, els que no tenen el necessari per viure, els sense papers...
Jesús actuant contra la llei toca el leprós i el cura. És una manera de dir-nos que per sobre de tota llei, hi ha l’amor, l’acolliment i la dignitat de tota persona. El miracle de Jesús és sempre un signe exterior d’una realitat invisible. Quan ens deixem tocar per Crist, quan hi ha un encontre sincer amb ell, sempre som purificats i renovats.
Aprenem del Crist que sap posar-se dintre de la pell de l’altre per fer-se càrrec de la seva situació. Feliços els compassius, que experimentaran la joia de fer el bé i com tota família cohesionada, sempre estan atents pels que més necessiten la nostra ajuda. Tot seguidor de Crist, sempre té una atenció prioritària amb els que sofreixen, com ho va fer Ell.
Avui dia de MANS UNIDES ens recordem de les persones excloses i marginades d’una vida normal i digna. Tota ajuda econòmica, i més meritòria si és anònima, servirà per alliberar de la pobresa extrema que sofreixen tantes persones. No és gens temerari afirmar que tot allò que ens sobra a nosaltres pertany als que estan mancats dels més essencial i propi de tota dignitat humana.
Que la participació a l’Eucaristia allunyi tota exclusió, per reafirmar-nos en una plena comunió.
QUARESMA
La quaresma és el temps de preparació de la Pasqua. Un temps en què som cridats a reconèixer que sovint som infidels a la vida nova que hem rebut en el nostre baptisme, a demanar perdó de les nostres deficiències i a treballar per renovar més i més la nostra vida. Perquè volem acompanyar sincerament Jesús que camina cap a la creu, per unir-nos a la seva mort i poder compartir amb ell la seva resurrecció.
Els quaranta dies de la quaresma comencen el dimecres de cendra i ens condueixen a viure la joia de la Pasqua. Una joia que només serà autèntica si realment la nostra vida s’ha transformat per assemblar-se més al que Jesús ha ensenyat i viscut.
DIMECRES DE CENDRA
Comencem la quaresma amb un signe ben significatiu, la imposició de la cendra. La pandèmia ens ha fet caure les nostres seguretats. Ens havíem cregut que els diners i la ciència ens podien salvar. I ara ens adonem de la nostra fragilitat amb un virus invisible als nostres ulls. Descobrim que només trobem la salvació en el Crist.
El dimecres de Cendra hi haurà missa a la nostra parròquia a les 7 de la tarda on hi haurà el signe de la imposició de cendra.
QUARESMA I LAICAT
El dissabte 20 de febrer a les 10,30 del matí Mn. Josep Maria Gómez del Perugia donarà una conferència a l’església de St. Joan Baptista de Viladecans presentant la Quaresma i el laïcat. Obert a tothom.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 5 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Proximitat de Jesús.
Sempre es fa present amb els amics, mai passa de llarg amb els sofreixen, amb els que són refusats per ser pobres o pecadors. Jesús valora tota persona per ser fill de Déu. Jesús vol l’autèntica felicitat de tota persona.
Job, una persona angoixada.
Job és l’expressió de tantes persones que sofreixen. L’angoixa, la por i el sofriment formen part de la nostra condició humana. En aquest moments d’incertesa del nostre futur, tenim la garantia que el Senyor sempre està present i s’ha compromès en la nostra vida, passi el que passi. Això ens dóna serenor i esperança. Estem en bones mans.
Jesús cura la
sogra de Pere: L’evangeli ens diu que estava al llit amb febre.
Tant prompte està curada es posa al servei dels qui tenia dintre de casa seva. Aquest signe de Jesús és un símbol de l’església i de la humanitat víctima de la febre de poder, de sensualitat, d’enveja, de diner, d’egoisme... Quan nosaltres ens deixem curar i alliberar pel Crist de tots aquests mals, surt de nosaltres una força que ens capacita per posar-nos al servei dels altres. Perquè l’església no viu per ella mateixa, sinó que està al servei de l’evangeli, de la comunitat i del món on vivim.
Jesús es retira a pregar.
Tots necessitem uns estadis de convivència. Trobar-nos en la solitud, amb els més amics, amb els companys i coneguts i amb tothom. Jesús necessita de trobar-se amb el seu Pare, el que sempre li dóna força i més en temps de prova. Tot un exemple per a tots els que ens diem cristians, necessitem el seu ajut i la seva força sempre i especialment en moments de prova i quan ens posem al servei dels que més esperen de nosaltres.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 4 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Jesús ensenya amb autoritat
1) Hi ha paraules rutinàries i monòtones que no arriben al cor. És un parlar per parlar d’una manera buida i avorrida. És el que diu l’evangeli “no per parlar molt sereu escoltats”.
2) Hi ha paraules autoritàries i impositives dites amb ganes de dominar.
3) Hi ha paraules violentes, dites amb ràbia i amb ganes de ferir i no d’ajudar. (I no cal dir que també hi ha paraules falses, mogudes per afanys enganyosos)
4) El missatge de Jesús és fresc, nou, convincent, arriba al cor. Es fa escoltar. La seva paraula provoca adhesió i també refús si no acceptes el seu missatge basat en l’autèntica pau.
5) Les paraules de Jesús tenen autoritat perquè transparenten el voler de Déu, és el vertader profeta que parla en nom del Senyor. Paraula carregada de fidelitat, compromís i de coherència amb tot el que deia i feia. La paraula de Jesús no obliga, però sí que proposa, allibera, anima i sempre respira humanitat.
6) Cadascun de nosaltres som com un llibre obert que parla a les persones del nostre entorn i amb tots aquells que ens relacionem. Parlem amb el tracte, amb els nostres interessos, amb les nostres pors i esperances, amb les nostres reaccions davant dels esdeveniments. I també enmig de la pandèmia, si abunda una pau serena sense caure en extremismes de por paralitzant o d’actituds temeràries. Parlem amb la veu, amb els silencis, amb els ulls, els gestos...
7) Cal preguntar-nos si les nostres paraules i la nostra vida està carregada d’autoritat. Si hi ha plena coherència entre el que dic i el que faig.
8) Tothom sabrà que Jesús és el nostre mestre, si tota la vida parla d’Ell i si es veu que em digerit i assimilat el seu missatge.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 3 DE ANY B
Mn. Joan Puig
1) Avui en la primera lectura trobem un profeta desmoralitzat, es enviat a proclamar la paraula de Déu i diu que no hi ha res a fer perquè tot va de mal en pitjor, i les persones estan paganitzades. Però després es converteix i anuncia la Paraula de Déu amb vigor, amb conveciment i el poble fa un canvi. Tota una lliçó per a tots nosaltres, mai no podem dir que no hi ha res a fer, qui sembra sempre recull, encara que els fruits no siguin immediats.
2) Jesús posa confiança amb els seus amics els apòstols. Aquesta és la tasca del bon educador, confiar en les persones, estar al seu costat oferint un bon acompanyament. El bon educador ensenya a volar. fins que l’educand emprén el vol per si mateix. Avui el Crist, continua posant la confiança en nosaltres, no anem sols i ell sempre ens acompanya i ens impulsa anunciar el seu Regne.
3) Convertiu-vos. Una expressió que surt moltes vegades al’evangeli. Convertir-se vol dir donar bons fruits, les persones com els arbres fruiters els valorem no per la presentació, sinó pels fruits que aporten. Dit altrament, tot seguidor de Crist ha d'estar en constant procès de creixement perquè el fruits de les nostres obres, siguin cada vegada millors.
4) Déu ens demana que proclamem i assumim el Regne de Déu. (Ser cristià no és acceptar una colla de manaments i obligacions que ens amarguen la vida, com si un no creient fos més lliure. Déu vol la nostra felicitat, el bo i millor per a tots nosaltres. El Regne de Déu és el centre del missatge de Jesús. Crist ens anuncia el Déu de l’amor immens i misericordiós que vol regnar en cada persona i en cada col·lectiu i en cada poble. I quan participem de l’Esperit d’amor, de pau, d’alegria, de servei i de llibertat, ja iniciem embrionàriament ara, el Regne de Déu que al final de la nostra ruta tindrà la seva plenitud. Deixem-nos portar pels valors del regne que Crist proclama i que és el millor que podem fer per al nostre bé i el de tots.
OBSERVACIÓ
Bon lector, gràcies per la teva paciència per llegir aquests comentaris de la missa del diumenge fetes amb afecte per un rector de poble. Però permete’m expressar una obvietat, que ben segur que ja practiques, aquest comentaris i totes les homilies que es fan del diumenge corresponent, resulten intel·ligibles o almenys més intel·ligibles, si prèviament hem assimilat l’evangeli coresponent del diumenge que sempre guarda relació amb la primera lectura.
COM LLEGIR I PROCLAMAR LA BÍBLIA.
El dissabte 30 de gener a dos quarts d’onze del matí Mn. Manel Simó, bon periodista i bon comunicador ens farà, com sempre, una docta exposició del títol d’aquest anunciat, en l’església de la parròquia de St. Joan Baptista de Viladecans. Obert a tothom i queda garantida la normativa sanitària.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 2 DE ANY B
Mn. Joan Puig
Tots tenim una necessitat imperiosa de comunicar les nostres emocions si les vivim d’una manera intensa: Trobar una feina estable, recuperar la salut perduda, el naixement d’un fill, aprovar els exàmens... i també necessitem comunicar les notícies tristes o doloroses: la mort d’una persona estimada, el trencament d’una amistat, un accident d’una persona propera...
Els que hem descobert el Crist i desitgem que la nostra vida estigui configurada pel seu estil d’estimar, perdonar, posar-se al costat dels més febles, treballar per un món més net i just… tenim una necessitat de comunicar aquesta experiència d’una d’una manera o altra. Així ho feren Joan Baptista donant a conèixer el Crist a dos dels seus deixebles que immediatament el seguiren. I també Andreu després de conviure un dia amb el Crist el donà a conéixer a Pere que es convertí en deixeble de Crist. En la primera lectura d’avui trobem que el jove Samuel descobreix la veu del Senyor gràcies al seu mestre Elí que li comunica la seva experiència de fe.
Tenim la sort de ser cristians i d’intentar viure la nostra fe, no per imposició, sinó perquè algú ens l’ha comunicada i nosaltres lliurement l’hem acceptada. Aquesta és la fe que alimentem cada diumenge celebrant la nostra trobada dominical.
Si silenciem les nostres experiències cristianes sigui per indiferència, per una actitud vergonyant, o per falta de convenciment… no comuniquem res, i ningú se sentirà atret a compartir la nostra fe.
Si venerem els sants que ens han deixat una bona herència cristiana del passat i tantes persones que avui admirem i ens sentim atrets per ells, és perquè han descobert el Crist tal com ens el presenten els evangelis, capaç d’atraure tota persona oberta al bé i a la veritat.
Els cristians ens trobem cada diumenge, per celebrar la trobada joiosa amb el Ressucitat que ens empeny a comunicar i a ser transmissors del que Ell va viure.
---------------------------------------------------
TEMPS DE DURANT L’ANY
El camí de l’evangeli
Acabat el temps de Nadal, comencem unes setmanes que no celebrem cap esdeveniment especial, ni es resalta cap actitud cristiana determinada. Sinó que cada diumenge som convidats a reunir-nos com a comunitat Cristiana convocats per Jesucrist, per escoltar la seva paraula i compartir la taula.
Això per a tots els que bonament poden sortir de casa i en cas contrari, fer la nostra pregària des de la nostra llar. És el que s’anomena “temps durant l’any”. En aquests diumenges, el que ens fa de guia és anar llegint de manera continuada, un dels evangelis, el que correspongui a aquell any. Per omplir-nos de la vida i ensenyaments de Jesús.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
BAPTISME DEL SENYOR – ANY B
Mn. Joan Puig
Avui se´ns presenta un Crist molt humà, perquè es posa a la fila dels pecadors per carregar damunt seu el pecat del món. També, al final de la seva vida, expressarà la seva humanitat morint entre lladres. En pocs dies hem vist tres manifestacions de Crist, nascut de Maria Verge.
- Nadal hem contemplat Crist en la feblesa i debilitat d’un infant que necessita l’ajut indispensable dels pares. La divinitat queda oculta en la humanitat.
- Epifania, la manifestació de Crist a tots els pobles, sense fronteres. Ve a salvar a tothom que es deixa salvar.
- El baptisme de Jesús és la manifestació més plena de la seva divinitat. Aquesta festa ens diu que Crist és molt més que un home excepcional que hagi pogut existir al llarg de la història, Jesús és el Fill estimat del Pare del cel. És el Fill de Déu. De tal manera que les seves paraules, les seves obres i la seva vida són l’expressió més plena del Pare del cel. En el Baptisme, Crist rep l’Esperit Sant en forma de colom, perquè quan Déu encomana una missió, sempre dóna la força de l’Esperit. I l’Esperit li dóna força, saviesa, valentia i coratge per dur a terme la seva missió. Rebent el baptisme, Crist entra plenament en la vida pública, prenent consciència de qui és. En el Baptisme de Jesús trobem les tres divines persones en acció.
Avui és un dia ben apropiat per reviure el nostre baptisme. No hi ha dignitat més gran que sentir-nos tothora fills estimats de Déu i experimentar que el Senyor es complau en cadascú de nosaltres, malgrat les nostres limitacions.
Quan celebrem l’Eucaristia, sempre resem l’oració que el Crist ens ensenyà i expressem amb agraïment que som fills i filles del Pare del cel.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
EPIFANIA DEL SENYOR . ANY B
Mn. Joan Puig
Epifania és una paraula que significa manifestació. Crist ha vingut i és llum per a tots els pobles, cultures, i nacions. Només té un límit, el nostre refús. És una festa marcada de catolicitat que vol dir universal, perquè la salvació que ve de Déu, no de nosaltres mateixos, supera tota frontera. Festa renyida amb les sectes, perquè tota secta vol tenir el monopoli exclusiu de Déu.
Es una festa que té un marcat sentit catequètic, uns mags, homes inquiets i carregats d’esperança descobreixen la llum, que nosaltres ho podríem traduir per la llum de la fe i es posen en camí. Mentre fan camí desapareix l’estrella, però ells en comptes de fer marxa enrere, continuen la seva ruta. Se’ns presenten com uns homes valents que no claudiquen i capaços de superar tots els dubtes i dificultats.
I aquells que per raó de proximitat havien d’estar més informats, no solament no en saben res, sinó que volen aprofitar-se per interessos malvats, com Herodes. De vegades no reconeixem la presència de Déu en els més propers i cal alguna conversa, alguna pregària, lectura, una persona... que ens ajudi a descobrir-la. Sovint podem viure tancats en el palau de l’egoisme, del lucre injust, del consum desmesurat o de la indiferència...que ens impossibilita posar-nos en camí en el trobament del Crist.
Una festa ben suggeridora per a tots nosaltres, en un moment o altre de la vida, ¿Qui no ha experimentat el dubte, tal vegada fer marxa enrere dels compromisos, i malgrat tot ha continuar endavant en el procés de fe posat a prova?
Se’ns diu que els mags en trobar Crist tingueren una alegria immensa, és la joia de la persona que té un encontre amb el Crist, que nosaltres el podem expressar de moltes maneres, però d’una manera especial en l’Eucaristia.
Avui és un dia d’obsequis i regals, tan de bo sapiguem descobrir tots els regals que tenim, i que no es compren, i sovint no valorem, per donar-ne gràcies.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 2 DESPRÉS DE NADAL. ANY B
Mn. Joan Puig
Avui pot ser un bon dia per contemplar amb calma el que significa en misteri del Nadal, el naixement de Jesús.
La primera lectura de la missa d’avui ens diu que la saviesa de Déu ha acampat entre nosaltres. El Déu transcendent que mai ningú no ha vist ens és revelat en un infant. En Jesús trobem el rostre humà de Déu i al mateix temps el rostre diví en l’home.
Avui contemplem Crist, la Paraula de Déu que se’ns comunica. La llum que ens il·lumina i tant Joan Baptista, com tants cristians convençuts que han existit al llarg de la història en donen testimoni. I nosaltres com més ens unim al Crist, més el comunicarem i serem capaços d’infondre vida per allà on passem.
En la vida de cada dia, trobem egoisme, prepotència, enganys, aixafament dels pobres... però enmig de tanta foscor ens diu l’evangeli d’avui que la llum resplendeix en la fosca i que la foscor no ha pogut apagar-la. Aquesta és la certesa que tenim els cristians que mai el mal no podrà ofegar el bé i que el sol (el Crist) sempre venç la foscor. De nosaltres s’espera que acceptem aquell que és llum i vida.
També ens diu l’evangeli que tots els que accepten el Crist esdevenen fills de Déu, realitat i dignitat no sempre valorada. Per tant som fills estimats de Déu.
Cada diumenge els cristians, reunits en comunitat, tenim la sort de prendre consciència que som fills i filles de Déu i celebrem amb joia la fe que ens uneix.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU (1 gener 2021)
Mn. Joan Puig
Avui celebrem una de les festes més importants i més antigues de la Mare de Déu, la maternitat de Maria. És el que normalment ens mostren les imatges de Maria, quasi sempre amb l´infant al seus braços. Maria és la que ens fa possible la celebració del Nadal.
L’evangeli ens diu que “els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora”. I que “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Dit altrament, sabia llegir els fets de la vida a la llum de la fe. Com Maria som convidats a fer experiència de Déu en la nostra vida, i tenir una vida interior de silenci, de reflexió, i de vida contemplativa. Tota aquesta vida interior, amb una vida d’acció, crea una perfecta harmonia.
Maria, com la bona mare que no ens falla mai, ens acompanya sempre en els moments bons i no tan bons de la nostra existència. Això ens dóna consol i confiança.
AVUI TAMBÉ SOM CONVIDATS A TREBALLAR PER LA PAU.
La pau està damunt de la piràmide de les virtuts, perquè no hi pot haver pau autèntica, si no hi ha veritat, justícia, amor... Joan XXIII ens dóna els fonaments de la pau: 1) La veritat com a fonament de la justícia, 2) La justícia com a marc de la pau, 3) L’amor, com motor de la pau i 4) La llibertat com a clima de la pau. Per tant qui cerca la pau, ha de cultivar: la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.
Feliços els qui treballen per la pau. I la pau en el cor, és el cor de la pau.
AVUI COMENCEM UN ANY NOU.
Iniciem un any amb il·lusió i amb l’esperança de superar tots els entrebancs que trobarem en la nostra ruta. Un any, que no ha de ser una acceptació rutinària de 365 dies, sinó que la nostra vida hauria de ser com l’aigua d’una cascada, encara que sembli la mateixa, sempre és nova i carregada de vida.
L’any nou ens dóna l’oportunitat de revisar el que ha succeït durant els 12 mesos que deixem enrere, sigui de bo o de dolent, per assumir els nous reptes que el futur any ens depara.
I acabo en la benedicció que trobem avui en la primera lectura de la missa i que faig extensiva a tot el nostre poble de Sant Climent de Llobregat: “que el senyor ens beneeixi i ens guardi, que ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres. Que el senyor giri cap a nosaltres la seva mirada i ens doni el do de la pau.”
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
LA SAGRADA FAMÍLIA. ANY B
Mn. Joan Puig
Avui contemplem el Crist compartint la vida familiar que durarà 30 anys. En la seva llar es va desenvolupant l’encarnació silenciosa.
L’evangeli ens diu que l’infant Jesús creixia en la vida familiar, es feia fort i entenimentat com tots els nois i noies del seu temps. La familia és una institució portadora d’uns valors, que cap altre col·lectiu pot oferir.
Què significar la vida familiar de Jesús?
- Viure una vida amb senzillesa i simplicitat disposant d’allò que els era necessari per viure. Ni riquesa, ni misèria.
- Assumir les contrarietats, que no varen ser poques. No res d’una vida ensucrada.
- Va experimentar un ambient carregat d’amor, d’alegria, de respecte, d’admiració, comprensió i disponibilitat... i tot allò que caractaritza una llar creient.
- Crist va experimentar el testimoni dels pares que vivien la fe i la comunicaven de la manera més natural del món. Això hauria de ser un model per al pares cristians que recolliran allò que hagin sembrat, encara que el resultat no sigui immediat.
- Que n’és d’important que els pares i els educadors sapiguem diferenciar allò que és essencial, d’allò que és secundari en l’educació.
- Avui és un dia apropiat per per recordar i estar al costat de tantes famílies que sofreixen dificultats de salut, econòmiques, trencaments familiars i de totes aquelles parelles que no disposen de recursos per formar una nova família.
Cada diumenge la família cristiana s’aplega entorn de la taula eucarística per unir-se al Senyor i al semblants per compartir la mateixa fe i el mateix aliment.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Mn. Joan Puig
Nadal, una solemnitat que commou d’una manera o altra, al món sencer. Un dia de trobada universal. Una solemnitat que experimenta la necessitat d’expressar-se de múltiples maneres: Felicitacions, ornamentacions, obsequis, trobades familiars ... malgrat les limitacions que estem vivint.
Què celebrem el dia de Nadal, que provoqui aquest esclat de novetat, de joia, de celebració, de festa... que inunda el món sencer?
Déu comparteix la nostra condició humana en la tendresa d’un infant, que desperta admiració davant d’aquest misteri d’amor totalment inabastable per a nosaltres, però que intuïm, encara que no el comprenguem.
Déu ens salva compartint la nostra condició humana, perquè una cosa és compadir-se de les persones que pateixen i l’altra és patir amb els que pateixen. Aquest infant al llarg de la seva vida compartirà les joies, les esperances i sofrences que pot experimentar tota persona humana.
Per Nadal celebrem que Déu salva la nostra feblesa amb la seva feblesa, Nadal uneix el cel i la terra perquè Crist ve a nosaltres, perquè nosaltres puguem arribar a ell.
Nadal ens dóna a conèixer el valor de tota persona humana. Aquest infant que neix en una quadre d’animals, es posa al costat de tots aquells que estan al capdavall de l’escala social, dels descartats, d’aquells que menys compten a la societat. Crist des del primer moment de la seva vida expressa les seves preferències.
Nadal és el principi de la Pasqua, aquí s’inicia la salvació que trobarà la seva plenitud en la seva resurrecció. El dia que nasqué Jesús, ben segur que naixerien altres infants, però solament el Crist vencé la mort amb la resurrecció.
Avui és un dia apropiat per fer nostra la senzillesa dels pastors i de totes aquelles persones que cerquen la llum, perquè els pastors amb els seus ulls corporals només veieren un nen que dormia, plorava i s’alimentava com tots els altres, però amb els ulls de la fe reconegueren la presència salvadora de Déu en nosaltres.
El misteri del Nadal només podem entendre’l des de l’amor, perquè hi ha vivències que s’entenen més amb el cor que amb la ment. I Nadal només s’entén estimant.
Cada Eucaristia és una manera de dir-nos que Déu continua creient en nosaltres, per això continua fent-se proper i aliment, per compartir la nostra vida. Només falta que el sapiguem acollir i donar-li bona estada. Que l’amor de Déu escalfi els nostres cors, les nostres vides, a voltes glaçades per la indiferència, el pessimisme i la por.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Molt bon dia a tothom.
En el programa d’avui no podem fer altra cosa que desitjar-vos ja un molt bon Nadal. Tothom coincideix a dir que aquest Nadal serà diferent. Ni millor ni pitjor, però sí diferent. Serà aquell Nadal del 2020 viscut de ple en la pandèmia de la Covid-19.
Un Nadal viscut a casa i comptant les cadires. Un Nadal en el qual hi haurà moltes persones que aquest any recordaran algun ésser estimat que han perdut. Un any viscut amb la por a una malaltia que afecta moltíssima gent. L’any més difícil per a la nostra gent gran, especialment els qui viuen a les Residències. Un any que ha fet anar de corcoll les nostres escoles: d’escolarització a casa i de reducció de les activitats extraescolars. Serà l’any de la mascareta. L’any del ‘toc de queda’ a la nit, que deixa els carrers il·luminats amb les llums de colors però sense que ningú se les miri. L’any que més han treballat els nostres sanitaris i tot el personal dels centres mèdics. L’any que s’han perdut tants llocs de treball i de tants autònoms. L’any del “teletreball” a casa.
Tot això tampoc està massa lluny d’aquell primer Nadal que ens descriu l’evangeli de Lluc, quan ens parla d’unes mesures i restriccions imperials per un “edicte de Cèsar August, ordenant que es fes el cens de tot l’imperi” i obligant a tothom a desplaçar-se per a “inscriure’s a la seva població d’origen”. O dels pastors que havien de mantenir un confinament perimetral i no podien entrar a les poblacions i per això havien de dormir a fora, i “vivien al ras”. O d’aquell hostal, que el podríem anomenar Hostal Europa, que no va acollir a Josep i Maria; igual que avui en dia fem amb tants immigrants. Potser avui Jesús naixeria dins d’una nau industrial a Badalona.
Per acabar us voldríem desitjar un molt bon Nadal precisament amb un poema que va escriure un capellà de Navarra, el rector de la parròquia de San Lorenzo de Pamplona, el padre Javier Leoz. No sabem de quina manera li va arribar al papa Francesc aquesta petita pregària en forma de poema, però la qüestió és que sí que sabem que li va arribar a les mans i també sabem que li va agradar molt. Per la qual cosa, ell mateix va agafar el telèfon i va trucar a aquest capellà de Pamplona. Ho va fer per tres vegades. Les dues primeres no va aconseguir poder-hi parlar, però a la tercera va anar a la vençuda.
Així ho explicava el mateix padre Javier Leoz al seu compte de Facebook: “Avui dissabte (7 de novembre) m’ha passat una cosa realment sorprenent i us ho explico: jo estava a dos quarts de cinc de la tarda a la casa parroquial de San Lorenzo quan m’ha sonat el telèfon mòbil, hi posava que era una entrada de "trucada privada". Quina ha estat la meva sorpresa quan a l'altre costat no estava ni més ni menys que el papa Francesc per dir-me que li havia arribat un text meu que vaig escriure fa uns dies, titulat “Què no serà Nadal?” i per reiterar-me que estava molt content després d’haver-lo llegit; per dir-me que aquest Nadal serà més purificat i m'ha manifestat com ens han robat l'esperit cristià d'aquests dies. El meu cor gairebé que em surt del meu pit! Ell m’ha comentat: tranquil, tinc com a costum, com a bisbe que sóc de Roma, de trucar els sacerdots. Increïble, però cert!”
Per tant, ja veieu, una bonica anècdota. Passem al poema. Diu així:
Que no hi haurà Nadal?
ÉS CLAR QUE SÍ!
Més silenciós i amb més profunditat.
Més semblant al primer en què Jesús va néixer en soledat.
Sense moltes llums a la terra
però amb la de l’estrella de Betlem
centellejant rutes de vida en la seva immensitat.
Sense seguicis reals colossals
però amb la humilitat de sentir-nos
pastors i rabadans buscant la Veritat.
Sense grans taules i amb amargues absències
però amb la presència d’un Déu que tot ho omplirà.
QUE NO HI HAURÀ NADAL?
És clar que sí!
Sense els carrers de gom a gom
però amb el cor enardit
pel qui està per arribar.
Sense sorolls ni revetlles,
reclams ni estampides...
però vivint el Misteri sense por
al “covid-herodes” que vol
treure’ns fins el somni d’esperar.
Hi haurà Nadal perquè DÉU està de la nostra banda
i comparteix, com Crist ho va fer en un pessebre,
la nostra pobresa, prova, plor, angoixa i orfandat.
Hi haurà Nadal perquè necessitem
una llum divina enmig de tanta foscor.
La Covid-19 mai no podrà arribar al cor ni a l’ànima
dels qui al cel posen la seva esperança i el seu alt ideal.
HI HAURÀ NADAL!
Cantarem NADALES!
DÉU NAIXERÀ I ENS PORTARÀ LLIBERTAT!
Molt bon diumenge a tothom i molt bon Nadal.
Mn. Joan Puig
Unes reflexions entorn del Nadal que s’acosta:
No ens deixem robar el Crist. Són molt importants les trobades familiars, els obsequis, l’ambientació... però que la celebració del Nadal no sigui com si fóssim una família no creient. Visquem el misteri que remou el món sencer.
Nadal és la manifestació de la tendresa i de la bondat de Déu que vol la salvació de tots els homes i dones. I nosaltres viurem el Nadal en la mesura que fem extensiva la tendresa i la bondat de Déu començant pels que tenim més a prop, sense oblidar els que més ens necessiten.
Maria abans de concebre el Crist en el seu ventre, ja l’havia concebut en el seu cor. Tots nosaltres som convidats acollir el Crist i deixar que Déu faci la seva obra en nosaltres. Dit altrament, intentar en tot moment, fer la seva voluntat, ja que ell sempre vol el nostre bé.
Nadal cura una malaltia del nostre temps, la soledat enmig de la gent. Nadal és el compromís de Déu en nosaltres, tenim la garantia que no anem mai sols. La soledat no existeix pels que tenim la sort d’acceptar el Crist en nostra vida.
Déu no refusa fer-se present entre nosaltres per mitjà del temple, però prefereix fer-se present en cada persona i en cada comunitat cristiana. No ens salva a distància, sinó compartint la nostra condició humana.
Diu l’àngel: Alegra’t Maria, el Senyor és amb tu, no tinguis por. Paraules que adreçades a nosaltres ens omplen de pau i serenor.
¡Alegrem-nos de la presencia salvadora de Déu, que ens allunya de tota por!
💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Mn. Joan Puig
Avui l’apòstol Pau ens anticipa el goig del Nadal quan ens diu, viviu sempre contents i nosaltres podríem afegir, “no fer cara de pomes agres”.
Però també podem preguntar-nos si enmig de tants problemes de salut, incertesa i de tantes persones que ho passen malament, ¿podem estar contents? Els cristians tenim una certesa i ens ho acredita el Nadal, que Déu mai no ens abandona, encara que de vegades sembli absent. “Encara que el pare o la mare t’abandonin, jo mai no t’abandonaré” diu el Senyor.
On es troba la font de l’autèntica alegria.
1) En la vida sempre trobarem bons samaritans que són expressió de l’amor de Déu.
2) Déu no ens deixa mai de les seves mans, només cal posar-li confiança. Som estimats, fins i tot, quan nosaltres no sabem correspondre al seu amor.
3 Quan assimilem les benaurances que ens proposa l’evangeli: simplicitat, honradesa, transparència, treballar per expansionar el bé...
4) Els que creiem en Crist Jesús tenim la garantia que a la curta o la llarga, el bé sempre triomfa. Perquè creiem en el ressuscitat en el triomf de la veritat.
Avui l’evangeli ens presenta Joan Baptista confessant que no és el Messies, però l’anuncia amb convenciment i valentia. No és el profeta que comunica la paraula de Déu, però sí que parla en nom de Déu. No és la veu de Crist , però confirma la seva presència quan diu: “Mireu l’anyell de Déu”.
Avui també som enviats per ser testimonis de la llum que allunya tota foscor. Cal aplanar el camí, perquè el Crist pugui venir a nosaltres traient les muntanyes de l’orgull i de l’egoisme.
Avui i sempre, es necessiten persones que com el Baptista, ens mostrin el Messies esperat.
La parròquia segons Benet XVI “És un far que irradia la llum de la fe i així respon als desitjos més profunds i veritables del cor de l’home, i dóna significat i esperança a la vida de les persones i famílies.”
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA
Mn. Joan Puig
En aquest temps d’advent, camí del Nadal, tenim la nostra mirada posada en Maria i marxem amb ella pels camins d’espera del Senyor que es manifestarà en la solemnitat del Nadal.
Maria rep el Crist en el seu ventre virginal, que vol dir lliure de tot mal, i no solament acull el Crist, sinó que el posa en el bressol de l’església.
Maria és la dona plena de gràcia que vol dir plena de l’amor de Déu i sap respondre a aquest amor en la vida normal i en els moments difícils de la seva vida, que per cert, foren molts.
Maria, com nosaltres, és la dona que alterna la llum de la fe, amb les obscuritats que comporta la mateixa vida. Per això pregunta: com pot ser això, si no conec home?
Maria és la dona valenta que sap donar un sí incondicional a Déu perquè li té plena confiança i sap que vol el bé de tota la humanitat. Per això amb generositat exclama, que es faci la voluntat del Senyor.
Maria és la dona senzilla i humil en la qual Déu fa l’obra més gran i admirable en bé de la humanitat, ens dóna el Crist Jesús, el Salvador. Per això exclamarà que Déu ha fet en mi meravelles.
El Crist que engendrà la Verge Maria, és el mateix que se’ns dóna en l’Eucaristia, al qual cal donar-li bona estada.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
SEGON DIUMENGE D'ADVENT- ANY B
6 de desembre 2020
Mn. Joan Puig
L’evangeli ens presenta Joan Baptista el que prepara el camí del Senyor, el que ben disposa rebre el Crist. Avui ho podríem traduir per aquelles persones que ens ajuden en el procés de la fe, que el seu testimoni ens atrau. ¿Qui de nosaltres no ha tingut o té persones que li han estat o són un bon referent? Tothom tenim persones que ens ajuden a obrir camí, a ser el que som, tant humanament, com cristianament. Sempre hi ha persones que d’una manera o altra ens ajuden a descobrir la nostra ruta, que no solament ens causen admiració sinó que ens sentim empesos per assumir allò que ens manca i refusar allò que no ens convé. Però també correm el risc de ser persones exigents i perfeccionistes que només captem allò que cada persona té de negatiu i així ens deixem perdre tota la riquesa humana i cristiana que viu cadascun dels nostres semblants.
Joan Baptista causa impacte per la seva austeritat. La simplicitat i la senzillesa sempre seran valors evangèlics. No quedar-nos en allò que és superficial, sinó tot el contrari, allò que és essencial i important i que dóna sentit a la nostra vida.
També ens parla que ens hem de convertir, aplanar el camí, treure tot allò que sobra i que es podria traduir en voler ser més que ningú, tenir més que ningú, imposar la nostra manera de veure la realitat, deixar-nos portar per les nostres pors, desànims o pessimismes..., el que cal és deixar-nos portar per Crist i per tot allò que d’una manera o altra ens dóna a entendre si li posem confiança.
També ens diu Joan Baptista: després de mi ve el que és més poderós que jo, defugint tot protagonisme, no vol atreure les persones cap a ell, sinó cap el Crist. Tots hauríem de ser persones que féssim de pont, perquè puguin arribar al Crist per mitjà de nosaltres.
Aquell que anunciaren els profetes, el que nasqué de Maria Verge, és el que ve en cada encontre amb el Senyor i sobretot en cada Eucaristia.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
PRIMER DIUMENGE D'ADVENT- ANY B
29 de novembre 2020
Mn. Joan Puig
Avui els cristians comencem el nou any litúrgic en el
qual contemplarem el que el bon Déu fa per a tots nosaltres en Crist Jesús.
Crist comparteix la nostra condició humana, es manifesta com a llum per a tots
els pobles, ens manifesta la manera de trobar l’autèntica felicitat en les
benaurances i amb la seva mort que porta a la vida, ens obre a la gran
esperança. Finalment ens dóna l’Esperit de veritat, que és el que aguanta
l’església.
Avui comencem el temps d’advent que vol dir acollir la presència salvadora de Déu entre nosaltres. Es Déu el primer d’estimar-nos i per això pren la iniciativa de venir a nosaltres. Ens diu l’Escriptura: “Quin poble té un Déu tan a prop nostre” el seu amor ens abraça primer. I Déu sempre es deixa trobar per a tots aquells que l’invoquen i el cerquen amb sinceritat.
Avui en el fragment de l’evangeli apareix quatre vegades la paraula vetlleu i una altra de molt semblant “estigueu atents”.
- Atents per no endormiscar-nos en la rutina i la indiferència. No créixer en un trobament cada vegada més efectiu en el Crist, és sinònim de decadència i de mort. És d’admirar les persones que a mesura que passa el temps van creixent amb una maduresa més humana, que vol dir també cristiana. El cristià mai no s’adorm com si ja ho hagués aconseguit tot.
- Atents perquè quan tenim un trobament amb Crist, tenim més força per superar tots els entrebancs de la vida.
- Atents perquè no ens passi com quan vingué Jesús, que pocs l’acolliren i si l’acollim en el temps també l’acollirem en l’eternitat.
- Atents, perquè quan vindrà d’una manera definitiva al final de la nostra història, que no en sabem el dia ni l’hora, estiguem ben disposats.
Que n’és de bonica l’expressió que hem escoltat a la primera lectura i que podria ser el resum de tot el que acabem de dir: que ens deixem modelar per Crist, com l’argila ho fa pel terrisser. Només cal deixar-lo fer.
Acollim ara el Crist en l’Eucaristia, cada vegada que ens reunim per actualitzar el que Crist va fer amb els seus.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
FESTA DE CRIST REI
22 DE NOVEMBRE
Mn. Joan Puig Mas
Avui celebrem la festa de Crist Rei, però quina és la seva reialesa? El prefaci de la missa d’avui ens diu que és un Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau. Quan volen proclamar rei a Jesús després de la multiplicació dels pans i peixos, ell es fa absent. Coronat d’espines davant de Pilat, accepta que és rei i damunt de la creu on morí també hi ha escrit que és rei dels jueus.
Aquesta festa d’avui també es podria dir del bon pastor, perquè la primera lectura d’avui ens diu que busca les ovelles i les recompte, les aplega i les protegeix, embena les ferides, cura les malalties i recerca la perduda.
L’evangeli d’avui ens diu que al final de la nostra vida serem examinats de les obres de misericòrdia, dit altrament de l’amor traduït en fets envers els més febles i els que estan al capdavall de l’escala social. Per tant:
- L’evangeli, com diumenge passat, és una condemna a la inoperància, el que podíem fer i no hem fet. El pecat d’omissió.
- Per ajudar, no és necessari tenir molts diners, sinó tenir el cor obert per oferir temps i comunicació i el que està al nostre abast. Són els que no tenen un no i que sempre pots trucar a la seva porta.
- Hi ha continuïtat entre la vida present, amb la vida que esperem. Rebrem el que sembrem. Déu tractarà amb misericòrdia els que hagin actual amb misericòrdia.
- Difícilment podem trobar un altre text que identifiqui tant a Crist, amb el necessitat. Crist s’encarna amb els febles, de tal manera que cadascun d’ells es com un sagrari ambulant.
- Avui és molt difícil entendre aquest text en un món individualista i consumista, on la màxima aspiració és passar-s’ho bé, i el problema dels altres no és el meu problema.
- Proclamar un Regne de Déu compromès amb la veritat i la justícia, al Crist li costà la vida.
- El Senyor de l’univers uneix dos amors, a Déu i els germans.
- Quan actuem moguts per l’amor, ja fem present el cel que esperem, d’una manera més o menys explícita.
Que l’Eucaristia ens obri els ulls per descobrir el Crist en la celebració sagramental i en els germans.
BONA FESTA MAJOR
El nostre poble de Sant Climent té per escut l’Àncora, signe d’esperança de salvació. Una esperança que no es veu defraudada vivint amb intensitat les coses bones que estan al nostre abast, assumint el testimoniatge de maduresa i fermesa en la fe que ens ha donat sant Climent i tants testimonis dels nostres dies, superant amb coratge i fermesa totes les incerteses del moment present. Bona Festa Major!!
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 33 DE L’ANY
15 DE NOVEMBRE 2020
Mn. Joan Puig
Avui veiem que una persona confia els seus béns a uns administradors perquè els fessin rendir. La paràbola no es pot llegir amb mentalitat capitalista, com si el més important fos acumular diners i rendiments bancaris.
Jesús avui condemna explícitament el pecat de la ganduleria, limitar-se a no fer res de mal i no fer res de positiu en la vida. Viure tancat amb un mateix, amb la pròpia família o amb algun grup i defugint qualsevol servei en bé dels altres. L’amo retreu al qui no fa fructificar els seus dons, la por d’equivocar-se i de no haver gosat arriscar-se en res. Hi podem veure el símbol d’un creient o d’una comunitat cristiana paralitzada per la por. El papa Francesc ens diria una església malalta pel seu tancament i comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats i amb la por d’accidentar-se o tacar-se si surt al carrer.
Però també és una lloança al treball ben fet, com la dona de la primera lectura que es desviu per als altres.
Tots hem rebut una colla de dons que es poden traduir amb qualitats i aptituds: simpatia, ser positius, bon humor, i un gran número d’habilitats. Ningú ha rebut tots els dons i ningú s’ha quedat sense cap do. Per tant ningú pot dir que no serveix per a res. Fins i tot la persona que ha sofert alguna disminució sovint té una riquesa interior admirable. Per tant tots estem cridats a fer rendir, com més millor, els dons rebuts des de la llibertat i responsabilitat. El qui fa rendir els seus dons s’enriqueix i enriqueix als altres i no cau en una vida estèril i infructuosa. La paràbola ens provoca un toc d’atenció a fer treballar les nostres possibilitats mentre som a temps
En aquests moments difícils i d’incertesa que vivim i que experimentem una complexitat de crisi social, cultural, econòmica i dures realitats de salut amenaçada, empreses que trontollen, aturats, lloguers inabastables i famílies que sofreixen tantes precarietats... totes aquestes dures realitats són una crida del Mestre per seguir Jesús a través d’un servei generós d’acord amb les nostres possibilitats.
Si fem fructificar els dons que tots hem rebut, un dia (perquè tots hem nascut amb el certificat de caducitat) podrem escoltar les paraules consoladores de l’evangeli d’avui: “Entra al goig del meu Senyor”.
Al final de la nostra vida tots serem jutjats, no solament pel que haurem recollit, sinó sobretot per tot allò que haurem aportat.
Cada vegada que participem de l’Eucaristia acollim el DO més gran.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 32 DE L’ANY
8 DE NOVEMBRE 2020
Mn. Joan Puig
La paràbola d’avui ens invita a estar sempre desperts per rebre i acollir el Senyor, no solament al final de la nostra vida, sinó també ara i sempre. Perquè el Senyor sempre sens fa trobadís, per això ell ens va dir “Jo sempre estaré amb vosaltres”.
Un exemple per acollir el Senyor al nostres dies, seria tenir sempre la bateria del mòbil carregada per rebre la seva comunicació i poder donar una resposta en tots els moments de la nostra vida, ja siguin normals o excepcionals.
Les 10 noies representen dues actituds oposades davant del Regne de Déu i de la seva realització plena amb la vinguda definitiva de Crist: una de vigilància i compromís i l’altra de despreocupació. Avui se’ns recomana comportar-nos sàviament tot esperant el final del temps: estar en una actitud desperta i vivint amb atenció i responsabilitat el temps present.
Estar atents i desperts vol dir evitar l’ensopiment espiritual que tots podem patir quan caiem en una estèril rutina, que la nostra vida passi sense pena ni glòria i com si la fe no existís. De tal manera que si no fóssim cristians, no perdríem res.
Estar atents vol dir que de la mateixa manera que vetllem per la nostra salut, pel nostre benestar, pel nostre futur..., també vetllem per ser unes persones que donen resposta cristiana al temps que vivim, persones de pregària, de diàleg obert, de treball ben fet, persones sempre disposades ajudar d’acord amb les nostres possibilitats i qualitats, persones valentes per afrontar els contratemps de la pandèmia que crea tanta incertesa.
Resumint, necessitem uns cristians que convencin per la seva manera de viure i que siguin un punt de referència per les noves generacions. I la millor manera de preparar el nostre futur, és viure amb intensitat el moment present.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
TOTS SANTS
1 de novembre 2020
Mn. Joan Puig
Comencem el mes de novembre amb dos dies que centren la nostra atenció a mirar amunt i enllà de la vida d’aquest món: la solemnitat de Tots Sants i la commemoració dels Fidels Difunts.
Avui celebrem en una sola festa tots els sants plegats. No solament els que estan a les llistes dels sants reconeguts o canonitzats, sinó també tots aquells que frueixen per sempre de la glòria que anhelem. Tots ells són germans nostres, membres d’una mateixa església i són per a tots nosaltres un ajut i un referent.
Els sants són persones que han viscut en aquest món, en temps tan o més difícils que els nostres. Sovint no van ser ajudats per l’ambient que vivien i aquí està el mèrit. Són persones que han estimat i s’han esforçat a realitzar en la seva vida el projecte que Crist els demanava. Van viure un amor sincer i actiu, pacient, gratuït, sacrificat, generós que empeny a servir i no a ser servits, a comprendre més que a ser compresos, a perdonar, a acceptar, escoltar, acollir, ajudar i alliberar. Així com les benaurances són un retrat de Jesús, han de ser també el signe identitari de tots els seus deixebles.
Les benaurances són el camí que ens porten a la felicitat més plena ja ara, en aquest món.
- Feliços els despresos, els que lliuren un bon servei .
- Feliços els senzills i humils, els que guanyen la simpatia de Déu i dels semblants.
- Feliços els nets de cor, els que transparenten la veritat.
- Feliços els que sofreixen, perquè el nostre món no és el que Déu desitja i espera.
- Feliços els compassius els que imiten l’amor de Déu i que en aquest temps de pandèmia han estat un bon testimoni.
- Feliços els que posen pau, perquè el nostre món sigui just i solidari.
- Feliços els que es mantenen ferms en una fe compromesa enmig de la incomprensió.
I per acabar, podríem afegir feliços els que participen de l’Eucaristia, perquè ja participen anticipadament de la plenitud de la celebració definitiva que anhelem.
Un comentari de Tots Sants.
El dia de Tots Sants celebrem tant homes i dones de tots els temps i llocs, coneguts i desconeguts, que han viscut el camí de l’evangeli que ara són amb Déu per sempre. Al llarg de l’any celebrem molts sants i santes: especialment la Mare de Déu en les seves diverses festes, però també en els apòstols, els màrtirs i tants i tantes que han estat testimonis de fe i que l’església ens proposa com a models i intercessors. Però la nostra convicció és que a més dels que hi ha en el santoral, són moltíssim més els que gaudeixen ja de la plenitud de vida amb Déu i amb Jesús ressuscitat. El dia de Tots Sants els recordem a tots i a totes, i aquesta festa ens anima a tenir esperança d’arribar-hi també nosaltres, quan sigui la nostra hora.
EL DIA DELS FIDELS DIFUNTS
Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us desesperéssiu, com ho fan el que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem que Déu també s’endurà amb Jesús els qui han mort amb ell (1ª Tes. 4,13-18)
Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara morin viuran; tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més (Jo.11,1727)
Oh Déu, vós que feu seure a la vostra dreta el vostre Fill únic, vencedor de la mort; concediu al vostres servents difunts que, un cop superada la condició d’aquesta vida mortal, us puguin contemplar eternament a Vós el seu creador i redemptor. (Col·lecta lll).
Ell ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa. I així, si ens entristeix la certesa que hem de morir, ens dóna consol la promesa de la immortalitat que esperem. (prefaci l).
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 30 DE L’ANY
25 d'octubre 2020
Mn. Joan Puig
Un cop més els fariseus intenten posar a prova Jesús preguntant-li amb malícia: “Quin és el manament més gran de la llei”. No és estrany que li fessin aquesta pregunta, si tenim en compte que els jueus tenien 613 preceptes, 248 de positius i 365 de negatius. Jesús defuig les disquisicions legalistes i va directament al gra: Estima Déu, i si veritablement l’estimes, estimaràs als altres.
Què vol dir estimar Déu sobre totes les coses?
Correspondre al seu amor. No estimem perquè està manat, sinó perquè ens sentim infinitament estimats. Si desterrem Déu de la nostra vida, podem anar de mal en pitjor, i seríem com els infants que no experimenten l’amor i la referència dels seus pares. L’amor de Déu mai no ens esclavitza, no és possessiu, sinó que sempre ens fa més i més lliures. L’amor de Déu sempre ens ha ser un veritable model a l’hora d’estimar els altres.
Què vol dir estimar els altres com a nosaltres mateixos?
No hi ha res que ens faci sentir tan bé, com quan estimem als altres i ens sentim estimats. Quan diem que estimem als altres vol dir que fem tot el possible perquè els altres tinguin el mateix que tinc jo: diners, afecte, habitatge, benestar, possibilitats culturals... La primera lectura ens parla de coses ben concretes que signifiquen estimar, ens diu que hem d’acollir els immigrants, que es pot traduir no aprofitar-se dels febles i tenir clar les seves necessitats elementals. Sovint la lògica de Déu no és la nostra lògica que ens fa sentir el nostre propi bé de forma exclusiva. Estimar als altres vol dir treballar per un món més humà, perquè el cristianisme ens demana un ferm compromís en bé dels altres. Tots tenim les nostres preferències: familiars, amics, companys... Però Déu té les seves preferències, que són els darrers de la societat.
Que l’’Eucaristia que és el banquet de l’amor de Déu, ens ajudi a créixer en l’amor en la seva doble dimensió, amb la garantia que com més estimem, més ens humanitzem.
DIUMENGE 29 DE L’ANY
18 d'octubre 2020
Mn. Joan Puig
Els cristians no podem viure al marge de la societat. Som ciutadans del cel, però això no pot ser excusa per desentendre’ns dels problemes del nostre món. No denunciar les injustícies o no implicar-nos en les causes justes, seria trair l’evangeli. És necessari col·laborar i comprometre’s activament en els afers de la nostra societat. El pitjor de tot és la hipocresia, tal com assenyala Jesús en l’evangeli d’avui. ¿Aprova Jesús l’actuació dels emperadors romans? Sens dubte que no. ¿Vol que els seus deixebles es desentenguin de les qüestions públiques? De cap manera. El que Jesús defensa és la rectitud d’intenció.
Avui trobem unes persones (fariseus) que volen desacreditar Jesús amb una pregunta comprometedora:
- Si diu que s’ha de pagar tribut al Cèsar, vol dir reconèixer Roma i la divinitat de l’emperador.
- Si diu que no s’ha de pagar tribut al Cèsar, vol dir que va contra Roma.
Donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, vol dir donar a cadascú el que correspon.
Donar el Cèsar el que és del Cèsar vol dir que la nostra condició de cristians no ens eximeix de la condició de ciutadans amb tot el que comporta de drets i deures, i entre els deures també ens obliga pagar els impostos en bé dels serveis que rebem i que ningú en quedi exclòs: Seguretat Social, col·legis, carreteres...
Donar a Déu el que és de Déu, St. Pau avui ens ho exposa d’una manera ben clara:
- Que la nostra fe no es cansi de propagar-se.
- Que la nostra caritat no es cansi de fer el bé.
- Que la nostra esperança superi totes les adversitats.
Per acabar una bona màxima que ens pot ajudar: Cal servir el Senyor de totes les coses, i no servir totes les coses del Senyor.DIUMENGE 28 DE L’ANY
11 d'octubre 2020
Mn. Joan Puig
Jesús continua parlant-nos en paràboles. Si diumenge passat feia servir la imatge de la vinya, avui ens parla d’un banquet. ¿Qui no ha participat d’un banquet en el qual passen les hores sense adonar-nos? Casament, aniversari, Nadal... Tot respira pau, harmonia, bon ambient, ganes de fer feliç al que està amb nosaltres, bon humor... Hi pot haver un menjar senzill en un ambient immillorable, perquè compte molt més l’ambient que el menjar.
Jesús ens convida a participar del banquet del seu regne, allò que Déu vol per a tota la humanitat, que siguem autènticament feliços, començant pels que es consideren els seus seguidors. I el banquet definitiu, que trobarem al final del nostre pelegrinatge per aquest món, estem cridats a fer-lo present ja ara:
- Si fem un món més net i just, lluny de corrupteles que atempten en contra dels desprotegits.
- Un món en el qual tota persona mereixi confiança, perquè diu sempre la veritat.
- Un món on les persones que ho passen malament per la pandèmia amb totes les seves inseguretats, siguin generosament ateses.
- Un món que no domini el més fort que aixafa, sinó el que té més capacitat de servei.
- Un món on la bondat i la misericòrdia de Déu abundi, especialment, en els que ens diem cristians.
- Un món en el qual tot allò que Déu vol per a nosaltres, que és la felicitat, trobi la plena realització.
Aquest és el banquet en el qual, ja ara, Déu ens convida a participar. Però es pot donar el cas, que persones que no comparteixen la nostra fe ens donin un exemple per tenir una consciència recta.
Ens crida l’atenció que un convidat que no porta el vestit de noces, sigui refusat. Es una manera de dir-nos que no podem participar del banquet del Regne de Déu, si no portem el vestit de l’amor, servei, generositat, agraïment...
Cada Eucaristia és un banquet on celebrem, ja ara, la plena comunió tant amb el Senyor com amb els nostres semblants.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 27 DE L’ANY
4 d'octubre 2020
Mn. Joan Puig
La primera lectura compara el seu poble d’Israel amb una vinya, que la planta amb l’esperança de recollir-ne bons fruits, i la mima cuidant-la amb afecte. Però aquest amor per la vinya no es veu correspost perquè en comptes de donar bons fruits dóna fruits dolents.
La paràbola s’adreça al poble de Déu, per tant a tots nosaltres. Nosaltres com tota vinya, se’ns valora i se’ns estima pels bons fruits, per les obres. I els bons fruits es manifesten en l’amistat, en el tracte, en la ètica política, en el negoci, per correspondre a l’amor dels que tenim al costat... O sigui per les diferents actituds que adoptem davant les diferents situacions socials que sorgeixen a la vida.
Sant Pau en la segona lectura desglossa els fruits que hem de donar, per cert ben adient per els nostres dies: Ser persones serenes, valorar les diferents situacions amb la llum de la fe. I en tot moment, ser portadors de tot allò que es veritable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.
Cada adjectiu, pot qüestionar-me fins a quin punt el visc? Cal tenir en compte que hi ha molta gent que viu aquests valors tan dins com fora de l’església i amb qui hem d’unir esforços.
Però perquè vinya doni bons fruits necessita qui la cuidi, qui estigui el seu servei, que l’evangeli els nomena vinyaters. I la responsabilitat dels vinyaters és treballar la vinya perquè doni els seus fruits tal com el Senyor espera i mai prescindir i menys eliminar el Senyor que és el responsable de la vinya.
Quan es prescindeix del Senyor, només cal esperar interessos egoistes i raïms agres. Comptant amb el senyor de la vinya, tot va bé, perquè ningú com ell vol el bo i millor per la vinya.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 26 DE L'ANY
Avui ens trobem amb dos fills una mica especials: un diu que va a treballar a la vinya i no hi va i l’altre diu que no hi va, però després se’n penedeix i hi va. Encara podríem continuar la paràbola pel nostre compte, un tercer fill que diu que va a treballar la vinya, i hi va.
La vinya és un símbol del poble de Déu, avui diríem dels que creiem en Crist Jesús. El primer fill s’associa als pecadors o als pagans que estaven exclosos del poble de Déu, però que es varen acabar convertint. El segon fill representa els jueus sempre fidels a la llei d’una manera teòrica, però que han tancat el seu cor al missatge alliberador del Crist.
Jesús ens posa altres comparacions que venen a dir el mateix: “L’arbre bo, dóna bons fruits” i també “No tot el que diu Senyor, Senyor entrarà al regne del cel, sinó els que fan la voluntat del Pare del cel”.
Quantes vegades hem conegut persones que parlen, critiquen, es creuen honrades i es vanaglorien de moltes coses, però després fan molt poc o res: altres que protesten, remuguen, però després hi són, treballen, lluiten i es comprometen.
Conclusions:
-Nosaltres no valorem les persones solament pel que diuen, per les seves intencions i per les seves promeses, sinó i sobretot pel que fan. El llenguatge dels fets l’entén tothom.
-No podem ser cristians a mitges. Cal una fe sincera acompanyada d’obres. Que les paraules i els fets estiguin en sintonia. Les paraules poden commoure, els fets convencen.
- Cal tenir en compte també, que no existeixen cristians perfectes, que no tinguin les seves incoherències i contradiccions. El que se’ns demana és que tinguem capacitat de rectificar.
- Els cristians cada diumenge som convocats pel Senyor per celebrar la nostra fe i per acreditar-la amb les nostres obres.
💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 25 DE L'ANY
Mn. Joan Puig
En aquest diumenge el Senyor explica la paràbola de l’amo de la vinya, que en temps de verema lloga els vinyaters que necessita i que al final de la jornada tots cobren igual, tant els que han treballat des de primera hora com els que s’han afegit al final de la jornada.
Des del punt de vista laboral o sindical, els treballadors que havien treballat més, havien de cobrar més. Però la manera d’obrar Déu, supera tota justícia humana. La nostra manera de mesurar, no és la seva. La nostra lògica, no és la seva lògica. Jesús passa de la lògica mercantilista a la dinàmica de la generositat; de la justícia estricta a la generosa magnanimitat.
Déu no tracta els éssers humans segons la lògica de la productivitat del treball, sinó que cerca el bé dels últims i dels menys privilegiats. Ens cal imitar la gratuïtat de Déu reflectida en la paràbola.
Els criteris de l’economia són habitualment criteris de cobdícia; mentre que els criteris de Déu són criteris de compassió i de bondat envers els més febles i necessitats.
L’evangeli ens presenta un model clar de les persones que responen a darrera hora: el bon lladre amb una sincera petició de perdó se li diu “avui mateix estaràs al paradís”. El fill pròdig és acollit després d’haver malversat la seva fortuna, amb la incomprensió del seu germà. Els publicans (recaptadors d’impostos) i prostitutes que es converteixen són acollits, mentre els hipòcrites, els que els consideraven bons es manifesten indiferents i contraris al Crist.
Mai no podem sentir-nos millors per ser persones d’església o practicants de tota la vida, perquè cauríem en el pecat de l’orgull.
Mai es tard per donar una resposta sincera i generosa a Déu, perquè sempre tenim la seguretat de ser ben acollits.
💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 24 DE L'ANY
Mn. Joan Puig
Un
dels distintius del cristià és perdonar sempre.
Tornar mal per mal i crear un espiral de violència, ho sap fer tothom,
però
perdonar de veritat demana una gran sensibilitat humana i cristiana.
Perdonar no significa oblidar les coses, ni justificar les injustícies,
ni
perdre la pròpia dignitat. Perdonar demana sempre una gran llibertat
d’esperit
i una gran generositat. Perdonar, no solament ens demana no ser
venjatius i
humiliar l’altre, sinó tot el contrari, estar disposats ajudar-lo si
cal.
Per què hem de perdonar?
1) Sense perdó la vida seria un infern i seria molt difícil la convivència amb els col·lectius que ens movem: familiar, amics, eclesial... Avui el perdó no gaudeix de massa bona acceptació en la convivència de cada dia entre les persones i famílies, perquè no és un valor fàcil, demana una gran força interior.
2) Tots volem que es manifestin comprensius amb nosaltres. Aquí podríem dir “qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra”. Si volem ser persones serenes i equilibrades, cal allunyar tot ressentiment. Perdonar ens allibera dels instints que ens rebaixen com són les antipaties i els odis. No perdonar genera amargor i ressentiment i intoxica la nostra ment. Desperta agressivitat i ira.
3) El que se sent molt perdonat, tal com veiem en la paràbola d’avui, ens ensenya a perdonar com Crist ho va fer. Vol guarir-nos, perquè no patim inútilment. Vol que revifem un sentiment de gratitud, si som conscients de ser perdonats ens serà més fàcil perdonar.
4) Qui no perdona no pot resar el Pare nostre, perquè es condemna a si mateix, quan resa perdoneu-nos com nosaltres perdonem.
5) Recordem algunes paraules de Jesús:
- “Pare perdoneu-los, perquè no saben el que fan”. Perdona en “calent” els qui el crucifiquen .
- “Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare del cel que fa sortir el sol per a tothom”.
- “Perdoneu i Déu us perdonarà.
💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 23 DE L'ANY
L’evangeli d’avui ens parla de les pautes per a la construcció d’una comunitat fraterna: primer parlar en privat, després davant d'un o dos testimonis, i finalment presentar el problema davant la comunitat. Només si tot això no funciona, cal fer fora de la comunitat aquell que per si sol ja s’ha exclòs de formar-ne part.
Perquè hi hagi una bona convivència, ens poden ajudar aquests punts.
- Estem fets per conviure en comunitat: família, amics, treball, comunitat cristiana... Desgraciat el que va sol.
- Tots som responsables de la comunitat.
- Si som senzills i humils, com agraïm que altres persones ens ajudin a superar-nos i a corregir-nos.
- Si sabem estimar de veritat, sabrem corregir amb delicadesa i en el moment oportú. És tan important dir, com saber dir.
- Aprenem dels pares que corregeixen des de l’amor, mai per ensorrar o fer mal. Sempre per ajudar i madurar. I donant sempre noves oportunitats, tal com ho fa el Senyor.
- Cal tenir en compte que no som una comunitat de perfectes, sinó de persones fràgils i mai tenim dret a considerar-nos millors que els altres. Això vol dir saber corregir des de la nostra fragilitat.
- Tant de bo que al llarg de la nostra vida sapiguem discernir allò que és essencial (que són molt poques coses) que demana unitat; allò que és opinable que demana varietat, i no sempre fàcil d’assumir; i en totes les coses, caritat. La virtut per excel·lència que ens defineix com a cristians.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 22 DE L'ANY
La reacció de Pere és ben humana, i segurament que tots hauríem reaccionat de la mateixa manera. Això no us pot passar, per tant no anem a Jerusalem. Pere tenia clar que Jesús és el Messies, per tant un jueu triomfant que pot alliberar Israel de la dominació romana.
A Pere com a tots nosaltres, ens resulta molt difícil entendre que per arribar a la plenitud de la vida, cal passar pel sofriment. Jesús no ens diu que busquem el sofriment per ell mateix, sinó que hem de ser capaços de no centrar la pròpia vida en nosaltres mateixos, Ens va millor un cristianisme servit a la carta, retallant, allò que no m’agrada i assumint només allò que serveix pels meus interessos.
Per ser cristià de veritat ens cal posar la pròpia vida al servei dels altres. Així s’aconsegueix la vida veritable, la que dura per sempre. Dit altrament no podem ser feliços, prescindint dels altres i menys encara contra els altres.
Ben segur que el nostre món sempre admirarà, i serà un estímul a seguir el cristià que crea un sa ambient familiar, que aporta tot el té al seu abast en el món laboral, una relació honesta i joiosa amb al veïns i amb tothom, que posa interès perquè el món funcioni millor, i tot això ho fa perquè la fe acredita que la vida té sentit donant-la.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 21 DE L'ANY
Quan Jesús pregunta als seus deixebles: qui dieu que sóc? Pere respon tot seguit “Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu. I Jesús s’alegra que Pere hagi descobert la identitat del Crist, amb qui ell havia dipositat la seva confiança.
Si als nostres dies preguntéssim al comú de les persones, qui és Jesús, trobaríem moltes respostes: un home que es va fer estimar, un revolucionari, un alliberador... i també trobaríem els que ens definirien al Crist, com el Fill de Déu, el salvador, el qui és el camí la veritat i la vida.
Qui és Jesús per a mi? Com a cristians podríem dir que és:
- El millor amic amb qui puc confiar i esperar.
- El company que em comprèn i no m’abandonarà mai.
- El Déu amb nosaltres que ens salva del mal i de la mort.
- El Senyor que desitja per a nosaltres l’autèntica felicitat.
- El que dóna la vida, perquè tinguem vida.
- El qui m’obre els ulls de la fe enmig dels interrogants.
- El qui em dóna un estil de vida basat en el servei.
- El qui ha ressuscitat, perquè ell ressusciti en mi.
- La personificació del Regne de Déu, del que Déu espera i desitja per a tots nosaltres, que és el nostre bé.
- Resumint amb l’apòstol Pere. “Vos sou el Fill de Déu viu”.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧
1) En l’evangeli d’aquest diumenge trobem una dona que no para de cridar per ser atesa tot demanant la salut de la seva filla. Els deixebles demanen a Jesús que l’atengui i així els deixi tranquils. Jesús acaba atenent-la perquè ha vingut per a tots els pobles, homes i dones. La seva salvació és universal. Per això les portes de les nostres comunitats han d’estar obertes a tothom. Però també és veritat que la salvació de Crist demana la nostra col·laboració, perquè la història de la salvació s’escriu amb la col·laboració de cadascú de nosaltres. Jesús atent la dona tot i no sent jueva, dit altrament era pagana, queda admirat de la seva gran fe “dona quina fe que tens”.
Aquesta dona és un model de pregària sense defallir. És una pregària humil i confiada, basada en un Déu que estima tothom. No demana res per a ella, sinó per la seva filla, un exemple de fe desinteressada.
2) Una fe posada a prova. Aquesta prova té dues parts:
1ª És la prova del silenci , com si Jesús fes el sord. Però ella no s’acovardeix, segueix cridant . Quantes vegades hem sentit aquesta expressió: “Déu no m’escolta” “On està Déu” Aquesta expressió ens pot haver afectat en aquest mesos que la pandèmia ha fet estralls, però Déu està present, com es feu present en la passió de Crist.
2ª La segona prova encara és més dura “No està bé prendre el pa dels fills per tirar-lo al cadells”. Però la resposta de la dona no es feu esperar: però els cadells mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.” No és estrany que Jesús expressés aquesta gran admiració “dona quina fe que tens”.
3) Si una amistat és autèntica quan ha estat posada a prova, igualment ho podem dir de la nostra fe, també serà més autèntica en la mesura que sigui posada a prova. Crec que tots d’una manera o altra ens hi sentim identificats, sobretot en aquest temps que hem vist tant de sofriment i com a contrapartida, tanta generositat.
ASSUMPCIÓ DE MARIA MARE DE DÉU
15 D'AGOST 2020
És una de les festes més importants de la Mare de Déu, perquè celebrem la seva victòria, la seva glorificació, el naixement definitiu a la vida immortal associada a la Resurrecció del seu fill. Dit breument, celebrem la seva Pasqua, el pas a la plenitud de vida amb Déu.
Per què Maria participa de la victòria de Crist?
- Per acompanyar el Crist, com a bona mare, des del pessebre fins a la Resurrecció, passant per la creu.
- Per la seva docilitat a la Paraula de Déu. “Faci’s en mi segon la vostra paraula”.
- Per l’arca de l’aliança. Signe de la presència de Déu.
- Per posar-se al costat dels pobres i dels que no compten, tal com ho feu Crist el seu fill, “ha derrocat del soli els poderosos i ha exalçat els humils.”
- Per ser punt de comunió dels apòstols.”Els apòstols estaven reunits amb Maria esperant l’Esperit Sant”.
Maria és el punt de referència de l’Església , acompanya tots els seus fills que estan en ruta. És la persona senzilla i humil. I tot el que nosaltres aspirem a ser, ho trobem personificat en Maria.
La festa de l’Assumpció dóna resposta a la pregunta que tota persona es fa. “I després de la mort, què?
- Donçs on ha arribat la primera creatura, la que ha obert la ruta de l’escalada cap a la casa del Pare, també nosaltres estem destinats a compartir la mateixa sort, sempre que intentem seguir el mateix camí. Només falta que ens deixem treballar per l’Esperit, com el jardí es deixa treballar pel jardiner. L’Eucaristia és l’aliment en la nostra ruta.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧
DIUMENGE 19 DE L'ANY
Avui veiem els apòstols dintre de la barca amb la mar esvalotada. Sovint es compara l’església en un vaixell que avança a mar obert. I tot el qui fa ruta experimenta tota classe de contrastos: dies tranquils de mar plana, dies que les ones destorben avançar, dies clars i dies foscos, dies boirosos que avancem esperant el dia clar, dies segurs i dies que sembla que tot trontolla i ens hàgim d’enfonsar. I malgrat totes les dificultats fem camí confiats i esperançats perquè no anem sols, i així superem els dubtes, les pors, la indiferència ...
Vivim un temps sotraguejats pel vent del canvi:
1) Avui experimentem la venteguera que purifica. Tot allò que no té aguant, decau. Cal trobar la solidesa de l’evangeli.
2) Hi ha molts moments en que s’origina la tempesta i la barca trontolla: hi ha crisis normals i també d’extraordinàries com la del coronavirus, per exemple: els dubtes continuats, els temors quotidians, la sensació d’absència de Déu. Però també en la comunitat, purifiquem la nostra trobada amb Déu per no confondre’ns en els fantasmes que poblen la imaginació religiosa: la fantasia exaltada per les pors, o els desastres socials anunciats, temuts i no confirmats. “Els deixebles s’esvararen i cridaren de por”.
3) Vivim temps de sinceritat. El que és manifesta cristià ho fa per convenciment, perquè ha d’avançar contracorrent.
4) Avui i sempre trobem testimonis vius de l’evangeli que acrediten amb la seva manera de viure, el que Déu espera de nosaltres.
5) Els cristians tenim la garantia que l’Esperit condueix l’església, malgrat les giragonses de la història sovint desconcertants.
6) Com Pere, sempre sabem que hi ha Algú que ens allarga la mà, quan sembla que ens enfonsem.
7) Com St. Pau en la segona lectura també sofrim per totes aquelles persones que no volen saber res de Jesús. Que no han tingut el goig de descobrir-lo.
8) La nostra trobada dominical sempre ha de ser com aquell aire suau, que ens parla la primera lectura d’avui, que ens permet descobrir la presència de Déu en les nostres vides.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Mn. Joan Puig Mas
DIUMENGE 16 DE L'ANY
19 de juliol 2020
Mn. Joan Puig Mas
Jesús adreçant-se al món rural on vivia, usa un llenguatge entenedor i carregat de contingut.
DIUMENGE 15 DE L'ANY
12 de juliol 2020
Mn. Joan Puig Mas
⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫
DIUMEGE 14 DE L’ANY
5 de juliol de 2020
DIUMENGE 13 DE L’ANY
28 de juny 2020
una mica:
DIUMENGE 12 DE DURANT L’ANY
SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
Mn. Joan Puig Mas
Avui celebrem la donació de Crist en les espècies del pa i del vi. Un do del qual no podrem donar mai prou gràcies. Si Tomàs i els apòstols tocaren el cos de Jesús, nosaltres el mengem. Ell és fa un amb nosaltres i nosaltres ens fem un en Ell, per això en diem comunió. En cada Eucaristia hi ha una trobada personal i comunitària amb el Crist. Aquesta donació del Crist, és una sincera expressió de tot el que Ell va fer durant la seva vida. Donar-se.
⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫
FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
PENTECOSTA
PASQUA GRANADA
SOLEMNITAT DE L'ASCENCIÓ DEL SENYOR
24 DE MAIG DE 2020
Mn. Joan Puig Mas
DIUMENGE VI DE PASQUA
Mn. Joan Puig Mas
Com a cristià crec en un cel nou i una terra nova on regna la justícia, l’amor fratern, i la misericòrdia.
Crec en el Déu de la vida que ens associa al Crist ressuscitat perquè siguem eternament feliços. Però aquest món que espero, dintre de les meves possibilitats, l’haig de fer factible creant un món més just, més digne, i més joiós per a tothom començant pels darrers.
Enmig de la societat moderna, el testimoni de Jesús se sent feble i limitat. Constantment comprova que el testimoni de Jesús no troba eco social. Fins i tot quan es veu envoltat amb freqüència per la indiferència o el rebuig. Però el testimoni de Jesucrist no culpabilitza ningú. No veu als altres com adversaris que cal combatre o convèncer. Tothom cap dins del seu cor. Déu sabrà com trobar-se amb cada un dels seus fills.
⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫
DIUMENGE 5 DE PASQUA
En aquests temps d’incertesa en la salut i en el futur que ens espera, intentem d’evitar dos extrems, viure excessivament preocupats i capficats per no ser contagiats o caure en la dimensió oposada de no prendre mesures per no contaminar ni ser contaminats, dit altrament, caure en una seguretat temerària.
L’evangeli d’avui ens diu “que els vostres cors s’asserenin”, una manera de dir-nos que hem de viure en pau i serenor prenent les mesures sanitàries i estant sempre al costat de les persones que d’una manera o altra experimenten el sofriment per la pèrdua d’una persona estimada, per la malaltia o per un futur insegur.
¡Que malament ho passem quan estem desorientats, quan vivim en la confusió, quan no sabem cap a on hem d’anar!
La primera lectura d’avui ens presenta un problema de la primera comunitat cristiana, que les viudes pobres quedaven desateses. Què fan? Ignorar el problema? Mostrar-se indiferents?
Diumenge IV de Pasqua
Mn. Joan Puig Mas
DIUMENGE SEGON DE PASQUA
L’evangeli d’avui ens parla de l’apòstol Tomàs, el que necessita veure, verificar, comprovar per creure. Però els altres deixebles de Jesús tampoc estaven massa predisposats acceptar que Crist hagués ressuscitat després d’haver-lo presenciat clavat en creu. Per això uns el confonen amb un caminant, altres amb un fantasma i altres amb un hortolà .
La natura és una bona pedagoga. Quan neix la llum, celebrem el Nadal. Quan sortim de l’hivern i esclata la vida, celebrem la Pasqua.
La Pasqua ens ajuda a viure el nostre baptisme, a viure com a ressuscitats. Perquè el baptisme ens compromet a morir a tot allò que ens fa mal, que ens fa perdre la dignitat de fills i filles de Déu. Visquem la joia de ser Cristià, dir altrament: sentir-se immensament estimat i estimar al mateix temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.