L’any 1952, "recordant els feligresos, amb
nostàlgia, l'anterior existència de dues ermites a Sant Climent, quan en aquell
moment no en tenien cap", s'envia una instància al bisbat sol·licitant
el permís eclesiàstic per edificar una ermita dedicada a la Mare de Déu del
Roser.
Molt aviat s’hi va construir una petita capelleta
muntada sobre un pilar de fusta de secció quadrada, d’uns setze centímetres de
costat i un metre vuitanta d’alçada, -aproximadament-, amb una peanya, a la
part superior, sobre la que s’hi col•locava la capelleta d’uns quaranta
centímetres, on hi havia la imatge de la Mare de Déu del Roser. Per celebrar-hi
l’Eucaristia, s’hi improvisava un altar al davant.
Després de l’esmentada capelleta s’hi construí la
primera ermita, de dimensions més petites que l’actual, que fou inaugurada el
mil nou-cents cinquanta-vuit, on a l’interior hi havia la imatge de la Mare de
Déu del Roser i l’altar, amb poc espai més a aixopluc. Era tant reduït que quan
s’hi celebrava l’Eucaristia, el dia de la festa patronal, tots els feligresos
s’hi situaven a l’exterior.
L’any 1985 aprofitant
part de l’estructura anterior, s’hi construí l’actual ermita, de planta
rectangular, contraforts laterals, volta interior de mig punt, teulada amb
teules a dues aigües, absis rodó, campanar d’espadanya i finestres amb
vitralls.
Fa pensar en la
religiositat i la fe, de tantes persones que intervingueren amb el seu esforç,
com “pedres vives”, fent possible l’existència de l’actual ermita. Una fe
expressada amb l’esforç persistent per acabar una obra estimada i feta amb el
valor afegit que hi van posar tots els participants. Un bon testimoni cristià i
de bona convivència per a les futures generacions de climentons i climentones.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.