Text de l’Evangeli (Mt 18,21-35):
En aquell temps, Pere s’acostà, i li digué:
«Senyor, quantes vegades pecarà contra mi el meu germà, i el perdonaré? ¿Fins a
set vegades?». Li diu Jesús: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta
vegades set.
I així, el regne dels cels s’assembla a un
home, un rei, que va voler passar comptes amb els seus servents. I havent
començat a passar-los, li’n van portar un que devia deu mil talents. I no
tenint amb què pagar, l’amo manà que fos venut ell, i la muller, i els fills, i
tot el que tenia, i que se li pagués. I llançant-se el servent als seus peus,
es prosternà, i li deia: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré tot”. Però
compadit el senyor d’aquell servent, el deixà anar i li condonà el deute. I
quan sortí aquell servent, es trobà amb un dels seus companys que li devia cent
denaris, i agarrant-lo l’ofegava, dient: “Torna el que deus!”. Llançant-se,
doncs, als seus peus, aquell company el pregava, dient: “Tingues paciència amb
mi i t’ho tornaré”. Però ell no ho volgué, sinó que anà a ficar-lo a la presó
fins que tornés el deute.
Veient els seus companys el que succeïa,
s’entristiren molt i anaren a contar al senyor tot el que havia passat.
Aleshores el cridà el seu senyor, i li digué: “Servent malvat, tot aquell deute
te l’havia condonat perquè m’ho vas suplicar. ¿No esqueia que també tu et
compadissis del teu company, com jo m’he compadit de tu?”. I enrabiat el
senyor, el posà a mans dels botxins fins que pagués tot el deute. Així també el
meu Pare celestial farà amb vosaltres, si cadascun no perdona el seu germà de
tot cor».
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Diumenge XXIV durant l’any- cicle A
Mn. Manel Simó
Avui
el tema central de la litúrgia de la Paraula és el tema del perdó, i
complementa, d'alguna manera, el tema del diumenge passat sobre la correcció
fraterna.
Per
resoldre les diferències i les enemistats entre les persones cal dialogar, però
sempre amb l'actitud bàsica i prèvia d'arribar al perdó si és possible. No hi
ha diàleg seriós sense una predisposició a arribar a un acord mitjançant el
perdó.
Avui,
però, no sembla que el perdó gaudeixi de gran acceptació al nostre entorn, i no
només solem deixar de banda la famosa llei del Talió (“ull per ull, dent per
dent, i que qui la faci que la pagui…”), sinó que de vegades fins i tot la
traspassem i caiem en actituds que són autèntiques venjances i reaccions
desproporcionades.
L'evangeli
ha començat amb la pregunta de Pere a Jesús: Senyor, quantes vegades he de
perdonar al meu germà el mal que m'hagi fet?
El
gran error de Pere és la mateixa pregunta. El perdó, com totes les virtuts, no
és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. O és, o no és.
La
paràbola del deutor despietat, o paràbola del servent sense compassió,
il·lustra molt bé el que pensa Jesús quan parla del perdó. Davant Déu cadascun de nosaltres és un
deutor insolvent, i, malgrat això, Déu ens perdona gratuïtament la totalitat
dels nostres deutes. I és en aquest perdó on s'ha d'inspirar el nostre propi
perdó, sincer i total, en relació amb els altres .
De
fet, en la pregària del Parenostre ho expressem clarament: perdona'ns, com
nosaltres també perdonem… Però, perdonem de veritat? Pobres de nosaltres si Déu
ens apliqués molts cops la nostra manera de perdonar…
El
salm que proclamem aquest diumenge mostra clarament l'estil de Déu: El Senyor
és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en amor… Aquesta és l'actitud a
imitar.
Perdonar
sempre és una mostra de riquesa i llibertat interior. Perdonar no vol dir
ignorar les coses, justificar les injustícies, o perdre la pròpia dignitat… És
una actitud del nostre esperit. És desbordar, per camins d'amor i de
generositat, el dret i la justícia… Una societat sense perdó ni compassió és
inhumana i cal no contribuir a fer-la encara més inhumana.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
L'evangeli d'avui en l'art
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.