<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/GAqO5Sv36VFndw?hostedIn=slideshare&page=upload" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe>
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Explicació del
contratista en Lluís Girona de les obres que es van fer a l'església
Ens ha tocat explicar-vos una mica el que hem fet fins
ara a l’interior de l’església.
En primer lloc l’objectiu principal ha estat eliminar
les humitats interiors ja siguin per condensació com per capil·laritat, és a
dir aquelles que venen única i exclusivament de l’aigua que hi ha al terra.
És per aquesta causa i també pel paviment que estava
en mal estat que vam decidir treure’l.
Ara a continuació explicarem el sistema emprat per
reduir al màxim aquestes humitats:
Demolició del paviment existent.
Vam extreure una capa de terres de reblert i
deixalles. Es varen trobar restes humanes és a dir ossos esmicolats i restes
d’elements ceràmics i dues foses que van ser analitzades per un arqueòleg de la
Generalitat el qual no els hi va donar major importància.
Vam tenir cura de les restes així com sembla que no la
van tenir en el seu dia en l’execució del anterior paviment i les van escampar
com si fossin reblert. Les hem tractat com ens agradaria que ens tractessin a
nosaltres en un exercici d’humanitat, i ara agrupades reposen sota el Sant
Crist que hi ha a la capella del cor.
Fent-ho d’aquesta manera hem sentit que fèiem el
que calia encara que no es puguin identificar i no les reclami ningú, però cal
dir que encara hi ha molta feina a fer, de fet tots coneixem a un o altre
en l’actualitat que tan li fa el fet que hi hagi foses comunes escampades pel
territori.
Encara queden restes per extreure a les foses ara
accessibles.
Les lloses recuperades va decidir la junta de
l’església en bon criteri fixar-les en l’exterior i els escrits que hi figuren
en elles aporten certa informació prou interesant
Escrites en llengua catalana i llatí que deixa prou
clar qui som i d'on venim.
💧💧💧💧💧💧💧💧
Vam fer un sistema de ventilació mitjançant peces de
formigó porós en forma de canal invertida comunicat a l’exterior, que permeten
la circulació d’aire per sota terra. Així es manté una ventilació que elimina
bona part de la humitat del subsòl.
Làmina de PVC per impedir que si hi ha alguna humitat
pugui passar al paviment d’acabat.
Solera de formigó.
Paviment de terratzo sobre la solera de formigó. Vam
decidir aquest material perquè és el més fàcil de netejar i sobretot perquè amb
el pas dels anys manté les seves propietats tècniques i estètiques. D’aquí 100
anys si es torna a polir tindrà la mateixa impressió que la que té ara tot i
que avui es pot apreciar que falta abrillantar.
També vam actuar sobre les parets per evitar les
humitats per capil·laritat. El sòcol existent tal i com ja va dir el projecte
de la Diputació de Barcelona era una solució inadequada que no solucionava el
problema de les humitats i tant sols feia que les humitats pugessin més amunt i
era així com veíem que la pintura estava caient a una altura de quasi dos
metres.
La actuació ha consistit en:
Treure el sòcol que el que feia era augmentar el
problema de les humitats a les parets.
Repicar el material que estava al darrere. Cosa que no
va ser molt complicada ja que estava quasi desprès de les parets.
Posar una capa de morter especial per regularitzar les
parets.
Posar una segona capa de morter antihumitat de 2 cm
d’espessor.
Per donar aquest acabat que es veu ara es va fer una
última capa de refinat amb morter de calç.
Aquest va ser el nostre treball en aquesta fase de
recuperació del nostre patrimoni.
Ara estem preparant un pressupost per la rehabilitació
de les parets fins a la volta interior que com podeu comprovar també està en un
estat lamentable per culpa de les humitats i la pintura inadequada que es va
utilitzar en el seu moment.
Esperem poder continuar però ja no està en el nostres
mans decidir-ho.
REN0VEM LA NOSTRA ESGLÉSIA PARROQUIAL
Què ens regalarà aquesta inauguració:
-
Que nosaltres, fidels al nostres avantpassats, som capaços de
conservar el patrimoni, que ells construïren amb molta il·lusió i amb menys recursos.
-
Les ànsies de tenir un temple parroquial que estigui a
l’alçada de tots els temples dels nostres pobles veïns i de la diòcesi.
-
Persones que valoren el seu patrimoni, joia arquitectònica
dels climentons.
-
La constitució d’una junta, fortament cohesionada, que ha
pres la iniciativa per bastir un temple acollidor i obert a la comunitat
cristiana i poble.
-
He estat testimoni d’un estat d’ànim mancat d’entusiasme, que
com una nebulosa ens envaïa en un passat no massa llunyà, a un estat carregat
d’il·lusió esperançada.
-
Dono gràcies als veïns i entitats de St. Climent que han
col·laborat amb els seus donatius i el seu esforç. Tot esperant que, al seu
dia, el nostre ajuntament també pugui fer la
col·laboració que estigui al seu abast.
-
Aquestes obres que tan honoraran les persones i entitats del
nostre poble que hi ha col·laborat, ens demanen que no defallim, perquè al seu
dia el nostre temple, pugui revestir-se de festa culminat amb la restauració del magnífic retaule i la resta de l’edifici.
Tot esperant que el tren carregat
d’il·lusió i d’esperança arribi a bon terme, rebeu una cordial i esperançada
salutació del vostre rector.
Mn. Joan Puig Mas.
St. Climent de Llobregat 15 d’octubre
del 2022.
<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/GAqO5Sv36VFndw?hostedIn=slideshare&page=upload" width="476" height="400" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe>
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
Explicació del contratista en Lluís Girona de les obres que es van fer a l'església
Ens ha tocat explicar-vos una mica el que hem fet fins ara a l’interior de l’església.
En primer lloc l’objectiu principal ha estat eliminar les humitats interiors ja siguin per condensació com per capil·laritat, és a dir aquelles que venen única i exclusivament de l’aigua que hi ha al terra.
És per aquesta causa i també pel paviment que estava en mal estat que vam decidir treure’l.
Ara a continuació explicarem el sistema emprat per reduir al màxim aquestes humitats:
Demolició del paviment existent.
Vam extreure una capa de terres de reblert i deixalles. Es varen trobar restes humanes és a dir ossos esmicolats i restes d’elements ceràmics i dues foses que van ser analitzades per un arqueòleg de la Generalitat el qual no els hi va donar major importància.
Vam tenir cura de les restes així com sembla que no la van tenir en el seu dia en l’execució del anterior paviment i les van escampar com si fossin reblert. Les hem tractat com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres en un exercici d’humanitat, i ara agrupades reposen sota el Sant Crist que hi ha a la capella del cor.
Fent-ho d’aquesta manera hem sentit que fèiem el que calia encara que no es puguin identificar i no les reclami ningú, però cal dir que encara hi ha molta feina a fer, de fet tots coneixem a un o altre en l’actualitat que tan li fa el fet que hi hagi foses comunes escampades pel territori.
Encara queden restes per extreure a les foses ara accessibles.
Les lloses recuperades va decidir la junta de l’església en bon criteri fixar-les en l’exterior i els escrits que hi figuren en elles aporten certa informació prou interesant
Escrites en llengua catalana i llatí que deixa prou clar qui som i d'on venim.
💧💧💧💧💧💧💧💧
Vam fer un sistema de ventilació mitjançant peces de formigó porós en forma de canal invertida comunicat a l’exterior, que permeten la circulació d’aire per sota terra. Així es manté una ventilació que elimina bona part de la humitat del subsòl.
Làmina de PVC per impedir que si hi ha alguna humitat pugui passar al paviment d’acabat.
Solera de formigó.
Paviment de terratzo sobre la solera de formigó. Vam decidir aquest material perquè és el més fàcil de netejar i sobretot perquè amb el pas dels anys manté les seves propietats tècniques i estètiques. D’aquí 100 anys si es torna a polir tindrà la mateixa impressió que la que té ara tot i que avui es pot apreciar que falta abrillantar.
També vam actuar sobre les parets per evitar les humitats per capil·laritat. El sòcol existent tal i com ja va dir el projecte de la Diputació de Barcelona era una solució inadequada que no solucionava el problema de les humitats i tant sols feia que les humitats pugessin més amunt i era així com veíem que la pintura estava caient a una altura de quasi dos metres.
La actuació ha consistit en:
Treure el sòcol que el que feia era augmentar el problema de les humitats a les parets.
Repicar el material que estava al darrere. Cosa que no va ser molt complicada ja que estava quasi desprès de les parets.
Posar una capa de morter especial per regularitzar les parets.
Posar una segona capa de morter antihumitat de 2 cm d’espessor.
Per donar aquest acabat que es veu ara es va fer una última capa de refinat amb morter de calç.
Aquest va ser el nostre treball en aquesta fase de recuperació del nostre patrimoni.
Ara estem preparant un pressupost per la rehabilitació de les parets fins a la volta interior que com podeu comprovar també està en un estat lamentable per culpa de les humitats i la pintura inadequada que es va utilitzar en el seu moment.
Esperem poder continuar però ja no està en el nostres mans decidir-ho.
REN0VEM LA NOSTRA ESGLÉSIA PARROQUIAL
Què ens regalarà aquesta inauguració:
- Que nosaltres, fidels al nostres avantpassats, som capaços de conservar el patrimoni, que ells construïren amb molta il·lusió i amb menys recursos.
- Les ànsies de tenir un temple parroquial que estigui a l’alçada de tots els temples dels nostres pobles veïns i de la diòcesi.
- Persones que valoren el seu patrimoni, joia arquitectònica dels climentons.
- La constitució d’una junta, fortament cohesionada, que ha pres la iniciativa per bastir un temple acollidor i obert a la comunitat cristiana i poble.
- He estat testimoni d’un estat d’ànim mancat d’entusiasme, que com una nebulosa ens envaïa en un passat no massa llunyà, a un estat carregat d’il·lusió esperançada.
- Dono gràcies als veïns i entitats de St. Climent que han col·laborat amb els seus donatius i el seu esforç. Tot esperant que, al seu dia, el nostre ajuntament també pugui fer la col·laboració que estigui al seu abast.
- Aquestes obres que tan honoraran les persones i entitats del nostre poble que hi ha col·laborat, ens demanen que no defallim, perquè al seu dia el nostre temple, pugui revestir-se de festa culminat amb la restauració del magnífic retaule i la resta de l’edifici.
Tot esperant que el tren carregat d’il·lusió i d’esperança arribi a bon terme, rebeu una cordial i esperançada salutació del vostre rector.
Mn. Joan Puig Mas.
St. Climent de Llobregat 15 d’octubre del 2022.
💧💧💧💧💧💧💧💧💧
La inquietud per l'estat del nostre temple i rectoria ve des de lluny. Ja,
l'any 2015 ens vàrem reunir uns quants veïns del poble per a parlar del tema.
En
aquelles reunions el tema central va ser la restauració de les pintures del
presbiteri i la pintura interior del temple. En aquesta època s'havia contactat
amb el Centre de Restauració de Béns mobles de la Generalitat (CRBMC) el qual va presentar un projecte de
restauració de les pintures.
Després
de tres reunions, decidim convocar en la parròquia a les entitats del poble i a
representants de l'Ajuntament per a fer una crida general amb la finalitat de
plantejar com abordar econòmicament aquest objectiu.
En
aquesta reunió es va considerar prematur fer una crida general al poble perquè
es va informar de l'existència d'un tema obert d'expropiació de terrenys de la
Parròquia per part de l'Ajuntament que s'havia iniciat l'any 2011 i estava
pendent de tancament. Aquest tema s'ha tancat definitivament en el ple
municipal de desembre de 2019. Segons aquest acord d'expropiació, l'Ajuntament
haurà d'abonar a la Parròquia 153.000 € que hauran de dedicar-se a la
restauració.
En la citada reunió també es va plantejar recórrer a l'ajuda de la Diputació de
Barcelona per a abordar el tema. El mes d'abril de 2015 ens va visitar l'Excm.
Sr. Salvador Esteve president de la Diputació de Barcelona qui es va
comprometre a realitzar el pla director per a la restauració del temple.
El
30 d'abril de 2015 l'Ajuntament va sol·licitar per escrit a la Diputació de
Barcelona la realització del citat pla director. A partir d'aquesta data varen
tenir visites de tècnics de la Diputació i per fi després de diverses
reclamacions per part de l'Ajuntament a la Diputació, el mes de novembre del
2018 es va presentar públicament a la sala de plens de l'Ajuntament el citat
pla director.
Aquest pla director, la disponibilitat de fons per a començar la restauració i
l'impuls del rector Mn. Joan Puig han estat
l'origen de la creació d'una junta d'obres en la Parròquia segons es va indicar
en l'assemblea parroquial celebrada el 9 de maig de 2019.
CONSTITUCIÓ
I ACTUACIONS DE LA JUNTA D'OBRES
La
Junta d'obres es constitueix en la reunió del 13 de juny de 2019 a partir dels
oferiments de col·laboració sorgits en l'assemblea parroquial.
Els
components d'aquesta junta són: Mn. Joan
Puig, Mn. Sebastià Payá, Joan Espinosa, Miquel Torras, Jordi Comellas,
Jaume Vendrell, Eduard Mondragón (assessor
arquitecte) i Joan Moreno.
Des de la data de constitució de la Junta d'Obres, aquesta s'ha reunit amb
freqüència mensual en sis ocasions.
Un tema recurrent en les reunions de la Junta ha estat veure com es podia generar
una font d'ingressos fixa en la parròquia que permetés abordar les obres.
Per
això, s'ha estudiat la possibilitat de reformar la superfície de la rectoria
creant dos habitatges. Una reduïda que s'habilitaria com a habitatge del Mossèn
i una altra part que s'habilitaria com a habitatge per a ser llogada.
Aquesta
proposta es va oferir a Càritas diocesana de Sant Feliu davant la
impossibilitat que es pogués llogar a cap particular per raons administratives.
La proposta era que Càritas fes la reforma i cedir-li el pis durant uns anys
igual que es va fer amb el pis superior de la rectoria actualment en ús amb
mares amb fills.
Aquest
tema s'ha refredat després de diverses reunions amb Càritas perquè ells depenen
de les subvencions que puguin rebre de la Generalitat.
Un altre tema recurrent de les reunions ha estat el seguiment de l'ingrés que
ha de fer l'Ajuntament per l'expropiació dels terrenys que després de diverses
ensopegades administratives sembla ser imminent.
El tercer tema, ha estat plantejar-nos
per on començar la restauració sobre la base de les propostes del pla director
de la Diputació.
En
aquest sentit s'ha decidit començar pel més crític que és la fase 5a de les 10
fases proposades en el pla director que tracta de: Millora de Cobertes: Aïllaments,
desguassos, campanar i canal de drenatge que està pressupostada en el pla
director per un valor de 66.000 €.
En
aquest moment està redactant el projecte l'arquitecte Sr. Eduard Riba de Palau
que ens va ser proposat pels arquitectes de la Diputació per haver col·laborat
amb ells en la redacció del pla director. El període de redacció del projecte
s'estima en un mes i mig. Creiem que el mes de març es podrà presentar a
l'Ajuntament per a la seva aprovació seguint a continuació la presentació
d'ofertes de tres constructors, la selecció de qui ha de realitzar l'obra i
fixar la data d'inici de l'obra.
Com he dit abans, aquesta és la fase 5a de les deu previstes en el pla
director. Les deu fases previstes tenen un pressupost total de 462.800 €
A més de posar en marxa les actuacions del pla director, la junta ha posat en
marxa actuacions menors com són la substitució de la porta de l'Església i la
dignificació de l'atri d'entrada amb recursos propis de la Parròquia.
Com podeu veure el que s'intenta fer no serà possible sense la col·laboració de
totes aquelles persones del poble que vulguin i sentin el patrimoni de
l'Església com una cosa seva i del poble. Enguany se celebra els 1050 anys de la primera notícia que es té de la
Parròquia de Sant Climent. És una gran celebració que ens ha de sensibilitzar
perquè aquest patrimoni no es perdi.
Sant Climent de Llobregat febrer 2020
Joan Moreno
La inquietud per l'estat del nostre temple i rectoria ve des de lluny. Ja, l'any 2015 ens vàrem reunir uns quants veïns del poble per a parlar del tema.
En la citada reunió també es va plantejar recórrer a l'ajuda de la Diputació de Barcelona per a abordar el tema. El mes d'abril de 2015 ens va visitar l'Excm. Sr. Salvador Esteve president de la Diputació de Barcelona qui es va comprometre a realitzar el pla director per a la restauració del temple.
Aquest pla director, la disponibilitat de fons per a començar la restauració i l'impuls del rector Mn. Joan Puig han estat l'origen de la creació d'una junta d'obres en la Parròquia segons es va indicar en l'assemblea parroquial celebrada el 9 de maig de 2019.
Des de la data de constitució de la Junta d'Obres, aquesta s'ha reunit amb freqüència mensual en sis ocasions.
Un tema recurrent en les reunions de la Junta ha estat veure com es podia generar una font d'ingressos fixa en la parròquia que permetés abordar les obres.
Un altre tema recurrent de les reunions ha estat el seguiment de l'ingrés que ha de fer l'Ajuntament per l'expropiació dels terrenys que després de diverses ensopegades administratives sembla ser imminent.
El tercer tema, ha estat plantejar-nos per on començar la restauració sobre la base de les propostes del pla director de la Diputació.
Com he dit abans, aquesta és la fase 5a de les deu previstes en el pla director. Les deu fases previstes tenen un pressupost total de 462.800 €
A més de posar en marxa les actuacions del pla director, la junta ha posat en marxa actuacions menors com són la substitució de la porta de l'Església i la dignificació de l'atri d'entrada amb recursos propis de la Parròquia.
Com podeu veure el que s'intenta fer no serà possible sense la col·laboració de totes aquelles persones del poble que vulguin i sentin el patrimoni de l'Església com una cosa seva i del poble. Enguany se celebra els 1050 anys de la primera notícia que es té de la Parròquia de Sant Climent. És una gran celebració que ens ha de sensibilitzar perquè aquest patrimoni no es perdi.
Sant Climent de Llobregat febrer 2020
Joan Moreno
⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫⧫
L'esglèsia parroquial de Sant Climent ja té un projecte de restauració
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.