Temps ordinari

Text de l'Evangeli (Mt 21,28-32):

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots: «Però, què us en sembla? Un home tenia dos fills. I adreçant-se al primer, li diu: “Fill, ves avui a treballar a la vinya”. Però ell, contestant-li, diu: “No vull”; bé que després, penedit, hi anà. Acostant-se a l’altre, li parla de manera semblant. Ell, contestant, diu: “Hi vaig, senyor”; però no hi va anar. Quin dels dos va fer la voluntat del pare?». Li diuen: «El primer». 

Els diu Jesús: «En veritat us dic: els publicans i les meretrius us passaran davant en el regne de Déu. Ja que vingué a vosaltres Joan en el camí de la justícia, i no el creguéreu, però els publicans i les meretrius el cregueren. I vosaltres, que ho veiéreu, tampoc no us vau penedir després, per tal de creure’l».

 

 💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧💧 

 

Vint-i-sis diumenge durant l’any – cicle A

Mn. Manel Simó

Seguim amb les paràboles de l’evangelista sant Mateu. I avui es tracta d’una paràbola que torna a tenir com a escenari una vinya, i és conegut que, a la Bíblia, la vinya és la realitat del món, on la tasca és dura i feixuga, i a la qual ens envia Déu cada dia.

I l’evangeli ens ha dit que la paràbola és adreçada als grans sacerdots i als notables del poble, que es consideraven perfectes i menyspreaven els pecadors i els publicans, i per això afegeix que, tot just, aquests els precediran en el camí del Regne...

El pensament de Jesús, però, es aplicable a tothom, i queda molt clar que allò que compta davant Déu no és el que es diu, sinó el que es fa. Allò que dignifica a les persones no és la seva condició religiosa o social, sinó l’actitud mateixa de la persona.

I l’actitud del primer fill (no, però hi va anar) queda clar que és una actitud molt lloable de canvi i conversió, mentre que la del segon (sí, però no hi va anar) és una actitud d’aparença hipòcrita.

El gran encert pedagògic de Jesús és que les dues actituds que reflecteix aquest text són, com podem observar sovint, una constant al nostre voltant.

Tots coneixem persones que diuen, xerren, es creuen honrades i molt bones, es vanaglorien de gairebé tot, i després, pràcticament, no fan res, o ben poc; mentre que hi ha persones que protesten, reneguen o s’enfaden, però que després, hi són, treballen, lluiten, pateixen, etc.

Les nostres comunitats necessiten avui molts més membres com el primer fill de l’evangeli d’avui

 

 L'evangeli d'avui en l'art

 Adriaen Collaert, 1585

En primer pla, Jesús i tres figures, possiblement deixebles, mantenen una conversa. Altres figures apareixen treballant en una vinya. Una ovella és visible al cel, amb un significat simbòlic. L´estil és característic de l´estampa del segle XVI, de Gravats de la Reial Biblioteca de Bèlgica.